Na Terribas i ses empaties

L'entrevista de Mònica Terribas al President Montilla ha produit esclarafalls desganyitats al galliner de la nostra indiscreta bourgeoise.

Raons per escarafalls se m'en acudeixen moltes, i a tothom al tanto del que es desenvolupa arreu, un bon grapat, però l'entrevista és sols la mostra evident, la punta d'un gros iceberg, que podria enfonsar TV3 si no es prenen prudents mesures d'ética informativa i responsabilitats dels càrrecs.

Per mi el problema és el fet mateix de que l'entrevistadora, directora de l'organisme financiat amb diners públics, sigui a la vegada jutge i part, doncs, quí criticarà el que fa la jefa?

He vist molt de temps la feina de la Mònica, i jo vaig recomanar els seus informatius nocturns als amics, al principi. La seva empatia, la bona elecció dels entrevistats per l'equip del programa i el guió eren, per molts, un embrió del que havia de ser un mitjà d'informació públic: pluralitat i qualitat.

Però les coses canvien. Terribas és ara directora del mitjà, no una periodista free lance, ni crec que cobri un plus per fer de locutora o substituir al cuiner si es posa malalt. A TV3 hi ha molts, de locutors i de periodistes, com per no caure en la trampa de l'antipatia demostrada.

Per que no cal fer un psicoanàlisi per percebre, ràpida i emotivament, l'antipatia xirriant entre els dos espadatxins enfrontats.

I la senyora Terribas va confondre també, i molt, el lloc on era -un tv pública- que té, sobre tot, l'obligació d'informar, aclarar i deixar patents els fets que interessen, preguntant sense censures, però escoltant les respostes, que no són de sí i no, com amb els nazis, ni de qüestionari Proust, psicològiques.

Quan es parla per a tota la població, i el President, més enllà de les simpaties que desperti, ho és de tots i parla per tots, s'ha d'escoltar el que diu per a tots, no sols per als que ja s'imaginen el que dirà i ells volen que digui un altre cosa.

La senyora Terribas potser creu que això és la seva novayork somniada i que tve3 és la RKO de Barceland, però no, malgrat la densitat de població proianqui i fundamentalista (tan sionistes com montserratins), molt destacadament l'exiliat Anglada que està aprenen una mica amb el viatge per la classista Europa, això es Catalunya i la tele la paguem tots... I no ha d'atraure les càmeres de l'APM, fent un tercer grau, amb focos inclosos, al president d'un govern que no li agrada però que la tolera, a diferència del que fan, els que sí li agraden, amb els "dissidents", a la premsa i mitjans que ells governen, que són tots.

Senyora Terribas demani disculpes, per telèfon, al seu president, i decideixi que vol ser quan sigui gran: Directora -supervisora- o periodista: i llavors cerqui treball al "món lliure" i veurà, potser, el que val guanyar-se'ls de veritat.
Uale.