L'emmurriament malfardat del conseller Maragall

En Joan Carles Gallego, secretari de les CONC, va demanar al President Montilla el cessament del conseller d'Ensenyament Ernest Maragall, desprès d'una vaga de mestres -i ja van un grapat de vagues i manifestacions-, en desacord amb la nova llei que elabora el seu departament. 

La resposta desmesurada d'en Maragall no s'ha fet esperar, però, per despistar la perdiu, ha tirat amb perdigons, per veure de matar quantes més millor. 

Greu error en una persona que, per la qualitat del seu càrrec, deuria donar exemple de moderació, seny, ampli sentit polític  i, sobre tot, bona educació. És el menys que se li pot demanar, tant pel lloc que ocupa, com pel barri on viu i els partits que l'han recolzat fins ara.

Que el tripartit és una solució delicada a un greu problema de manca de democràcia nacional, és evident.
Amb una llei electoral democràtica, basada en una persona un vot, i no comptant el vedat de caça dels senyors com si els conills fosin persones, per repartir-se desprès el negoci amb familia i amics i anar de cacera triomfants, no caldrien aliances anti natura, perque no hi hauria bipartidisme ni aqui ni a Madriz.


Però als demócrates embolicats en sedes, cotxes blindats i MP4 de Bang & Oluvsen això els estossina! No ens cal que la alsina surera ens avisés que dona glans!
Precisament per això calia ser prudent i, a més, ser conscient de que el pes del conjunt del govern és molt lluny de l'equilibri que al conseller i companys de classe de Sarrià els hi ve bé i els agradaria.

Dir-se Ernest hauria -deia Wilde- de tenir importància, doncs vol dir: "Seriós". Però lo seu, del conseller, és més bé allò de la Fera Ferotge, que deia l'Ovidi, perque cantar, cantar, no cantaba gaire el pobre, com el Pi. Amb molts galls, també.


Ja sabem on, la gauche divine de Plaça Adrià i Boccaccio, té la mirada política:

Pel damunt dels seus caps, 

bellugant be la cartera, 

i brindant amb bon xampany! 

(Ja sabeu la música, oi?)

Però si tan enyoren la sociovergència, només haurien de dir-ho clar, especialment al seu electorat, aquest que vota al president Montilla i no pas al seu germà jubilat... a temps!
El que no està gens bé és que -sense consultar ni avisar- es tregui una enquesta màgica de la mànega on, Catalunya tota en assemblea, li ha dit el que pensa i el que la cansa... i on ni ell, na Geli, o en Nadal a Saragossa no apareixen per en lloc, sinó hi ha que inaugurar un forat, o donar ànims al jefe Zape.

El conseller Maragall em recorda un amic que, quan hi havien pinyes al patí de jocs, tirava pinces de la roba des d'el balcó de casa, al segon pis, per que sa mare no el deixava "entrar a matar".
Poc edificant i, més que res, mesquí. El que demostra que, tant Joan Carles Gallego com els mestres i milers de ciutadans, tenen raó: Ernest Maragall no serveix, més que a ell i els amics de la parròquia, com a conseller d'educació. Cessi-l, Honorable President, s.v.p!


Si hagués estat digne del lloc que ha ocupat fins ara, això ho hauria dit abans, al principi, com li han ensenyat a les noces, o callar per sempre!
I no bordar ara que cremen focs encèsos per uns brètols que tota la vida restaran, amb les seves cicatrius, sobre el govern -tripartit o malparit, allà cadascù- que va plantar cara a la dreta més corrupte, carca i provinciana al nord de l'Ebre i fins arribar al Bàltic.


La mateixa que ara fa llenya dels arbres xamuscats per una incompetència heredada dels seus 25 anys de govern de barraqueta, escurabutxaques, nacionalcatólics i paramafiósos: Pujol i CiU.


Prenafeta!: Present!
Luis García!: Present!
Buenaventura Muñoz!: Present!
Macià Alavedra!: Present!
Majestic Aznar!: (En recerca i captura).


Cas casinos, Banca Catalana, Filesa, Sant Andreu de Llavaneres, Coloma de Gramenet... La llista d'exits socialistaconvergent és llarga. Tenen tantes coses en comú! Només el PP els separa, tot i que, posats a tripartits antinatura... millor un trio d'amagatotis, com manen i fan les bones families... católiques!