El Solomó de lo socià i l'innocent Clarita Millet, Ventafocs del Palau Pujol

Papá Billet i Clara Billet a la seva esquerra, sense perruca i metxes per tapar-se la cara, aclara.
El Jutjat "del Socià" número 33 de Barcelona ha declarat improcedent l'acomiadament de Clara Billet, filla de Fèlix Billet, el timbaler d'en Pujol, que es va fer efectiu el passat 12 de novembre, i ha condemnat a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana a readmetre l'individu o pagar-li 79.098 euros en concepte d'indemnització.
Les noces que vam pagar a cor: Pobre innocent!
Les factures relacionades amb el seu casament, del individu, que va sufragar la Fundació i que l'informe de Deloitte va destapar ascendien a un total de 56.987 euros, al marge de no cobrar el lloguer d'espais i sales del Palau per un valor imputable de 26.784 euros.

Clara Billet, l'individu, va entrar a treballar al Palau el 15 de gener de 2001 de la mà del seu pare (el sant Papí!), primer com a directora adjunta de màrqueting i després, el 2006, com a directora del departament d'internacional de la institució. Quan la van acomiadar, tenia un sou brut al mes de 5.967 euros. I representa que feia de bedel, contenta, com Red Riding Hood entre llops, per aquest sou de misèria, sense saber res del que feia papí, ni ganes. Ningú li pagaba pas per saber res! Només, senyor jutge, per fer de bedel: Béeeeee.... d'ell!

El jutge considera congruent i creïble la radical negativa de Clara Millet davant les acusacions que aboca al Palau i recorda que ella no consta en les actuacions penals en curs. El jutge, doncs, s'ho creu tot, i menja fetge quan ho diu un Millet, és clar. Al Vaquilla voldria jo veure amb aquest "jutge", i a l'Al Capone! Segur que acababa palmant l'Elliot Ness, oh senyoria!

Fins aquí estem de merda, deia Billet. Pué, asta allá aún hy pa ir llenando, pensaba ánsar!,
De tot això es dedueix que la susdita cobrava gairebé un milió de pessetes braves al mes per ser idiota i no assabentar-se de res, ni tan sols el que cuinaven el pare, la mare i confraria en la seva pròpia cuina de la casa pagada a cor pels contribuents, inclòs seu dilecte marit que era funcionari i auditava al sogre, però que tampoc sabia res perquè, tot i xuclar com un rei, també ha de ser idiota, desmemoriat, amnèsic i tartaja generacional, com hi ha que ser: Mira en Mas, en Puig i l'Oriolet!

I el jutge, per no distingir-se de les celebrades sentències de espanderetolandia, es creu a la que cobrava com déu per anar a fer de bidell, això sí, sense cap queixa per l'absurd del sou. Tampoc ell es queixa. I segur que va fer vaga encara que fos il.legal. La Ley Soy Yo, deia el cartell sobre la trona de la criatura!

Això és, senyores i senyors, la vida típica en aquell territori conegut per Esperpentolandia Verbenera, finançada per feliços gil.lipolles fins a 67 anys, a les ordres de les seves senyories, els i les que creuen i no investiguen per no distreure el CNI, ja que la poli està olorant Idiazábal a veure si és batasuno i protegint els aznars perquè no els hi trenquin la cara.
Quin fàstic! (El Idiazabal no, que està molt bó. (No Visc-al Roncal!).
(A baix, en dialecte castellà, per si algú no ho ha entès, com aquests guàrdies civils de l'aeroport de Girona que no entenien el català, ni ell ni ella, pobrecicos, aquí exiliaos ¡A butifarralandia!)

El Juzgao (més descriptiu sense la d) de "lo Socià" número 33 de Barcelona ha declarao improssedente el despido de Clara Millet, hija de Fèlix Millet, el timbalero de Pujol, que se hizo efectivo el pasado 12 de noviembre, y ha condenado a la Fundación Orfeó Català-Palau de la Música Catalana a readmitir a la galifardea o a pagarle 79.098 euros en concepto de indemnización a la morralla. ¡Pobecica (sin r)! ¡Criaturica del Opusitorio bendito!

Las facturas relacionadas con su boda, que sufragó la Fundación y que el informe de Deloitte destapó, ascendían a un total de 56.987 euros, al margen de no cobrar el alquiler de espacios y salas del Palau por un valor im-putable de 26.784 euros.

Clara Millet entró a trabajar en el Palau el 15 de enero de 2001 de la mano de su padre, primero como a directora adjunta de márketing y después, en 2006, como directora del departamento de internacional de la institución. Cuando la despidieron, tenía un sueldo bruto al mes de 5.967 euros. Como cualquier bedel, recadero o mensajero-derbi... a ojitos del jurisprudencio.

El juez (Schué le queda -pa mi- más integrao) considera congruente y creíble ¡! la radical negativa de Clara Millet ante las acusaciones que vierte el Palau y recuerda que ella no consta en las actuaciones penales en curso.

De todo ello se deduce que la susodicha cobraba casi un millón de pesetas bravas al mes por ser idiota y no enterarse de nada, ni siquiera lo que cocinaban papá, mamá y cofradía en su propia cocina de la casita de chocolate pagada a coro por los contribuyentes, en Orfeón, incluido su dilecto esposo que era funcionario y auditaba al suegro, pero que tampoco sabía nada porque, pese a chupar como un rey, también debe ser idiota, desmemoriado, amnésico y tartaja generacional. ¡Angelico!

Y el jué, para no distinguirse de las celebradas sentencias, en Lepe, de la trepa forensíaca leguleya y espanderetolandera, se cree -que es cosa de ser creyente y no de tener cerebro y usarlo pa seguir metiendo en el bote- a la que cobraba como dios por ir a hacer de bedel, éso sí, sin chistar por lo absurdo del sueldo. Tampoco tiene lógica su sueldo, ni que no lo encierren en el frenopático, pero ya dice el refrán sobre los que están dentro, y muy adentro, y los que están fuera, o ni están.

Esperpentolandia verbenera financiada por gilipollas a las órdenes de sus señorías, que creen y no investigan, pues la poli está oliendo Idiazábal a ver si es batasuno y protegiendo asnares pa que no les partan la cara. ¡Qué asco! (El Idiazabal no).
En dialecto castellano por si alguien no lo ha entendido, como ésos guardias civiles del aeropuerto de Girona que no entendían el catalán , ni él ni ella, pobrecicos, aquí exiliaos ¡en butifarralandia!