EUA i la City: Guerra econòmica i de propaganda contra els eurosocialistes

El següent article, del Washington Post, pot aclarir dubtes sobre qui i per què està atacant amb informacions més que falses, estùpides, i provocant "el pànic" i una crisi de l'eurozona, que podria ser causada pel deute "impagable" de Grècia, Portugal i Espanya. 
En una entrevista publicada a Sirius (de Liberation) amb el cap de Portugal, Jose Socrates, ja apuntava el cap portugués la rara coincidència entre els interessos de les agències de qualificació de risc, la City anglesa i les economies anglosaxones, ambdues precissament creadores de la crisi global financera i amb problemes molt més greus que qualsevol païs de la sòlida zona euro.


Una altre dada a tenir molt en compte, en el cas espanyol, és la coincidència que el Banc de Santander, el segon d'Europa en capital, baixés un 9% el mateix dia que repartia dividends al seus accionistes, sabent-hi que no cal més de dos dies per comprar les accions, cobrar el dividend i vendre inmediatament. I que la borsa espanyola va perdre 30.000 milions el mateix dia que Grècia ofertava 3.000 milions de deute -al més alt tipus d'interès d'Europa- i rebia més de 26.000 milions en ofertes!

Com han dit economistes i politics europeos, el bocamoll Joaquin Almunia "ningú enten per quina raó", va deixar anar frivolitats que "han espantat als inversors, creient que el mercat patia un problema i no una especulació baxista organitzada per que alguns traguessin profit", creant tan gran malestar a la U.E. que hi ha qui demana un canvi de comissari de la competència per algú que no faci del càrrec un acudit, doncs no és pas la primera patinada imprudent i riallera de l'amic i dedignat de Felipe González.
I no és casual, que els països atacats pel capital especulatiu, siguin precisament els governats per l'esquerra socialista europea, encara que aqui semblin de dretes, mentre que, dins i fora del euro però entre els 27 de la UE, hi ha molts països en una situació de fallida no posible sinó reial i actual, fins al punt que la "lliberada i democràtica" Croacia ha tingut de reduïr a la meitat el seu exèrcit i endarrerir les compres d'armes fins que trobin un sponsor o s'ompli el forat que els governs fatxendes de dretes van deixar quan, en les primeres eleccions sense fusells dels ustatxes a l'esquena, el poble croata va canviar les titelles ianquis per polítics.

I segons totes les anàlisis i declaracions, els fets s'han d'interpretar com un ofensiva del capital neocon -aquest club familiar Bilderberg de plutòcrates que comptava amb els ulls tancats mentre Zapa els recordava que havien, al menys, de donar almoïna als esclaus-, per acabar amb qualsevol oposició a la politica del FMI i les seves corporacions amigues. I per evitar tant l'atac contra els seus paradisos fiscals, com les taxes contra el capital especulatiu o les limitacions als bons milionaris auto-asignats pels directius (ara com aquí el Francisco González, del BBVA).
Tampoc és casual que hagi estat Sarkozy qui va posar al jueu Dominique Strauss Kahn al front del FMI, i que les seves solucions siguin encara les mateixes d'abans de la crisi que ells van organitzar, declarar, imposar i aprofitar per fer beneficis, aixó sí, per les seves butxàques i comptes privades, mentre des d'els governs conquerits, es salvaven els incompetents amics banquers amb els impostos dels treballadors, que són els qui els paguen a Europa.


Aixó sí, en mig de tanta joia capitalista i democràtica, Xina puja ja al 11'5%!, el seu PIB. 
Quina merda, Shangai!


The Washington Post: La crisi del deute desestabilitza l'economia europea
Els governs, a Atenes, Madrid i Lisboa, van lluitar divendres per calmar els temors d'una crisi del deute que s'acosta a Europa i que està colpejant a l'oscilació de l'euro i els mercats globals, ja que les autoritats es van comprometre a imposar l'austeritat fiscal i mesures complementàries dels seus dèficits pressupostaris. El problema, però, és que els inversors no semblen creure en elles.

Funcionaris d'alt rang en les principals agències de qualificació el divendres, van minimitzar el risc d'una crisi del deute immediatament, dient que fins i tot països com Grècia tenen reserves suficients per ajornar mesos, el dia de retre comptes financers. No obstant això, els dubtes dels inversors sobre la voluntat de Grècia, Portugal i altres nacions per posar al dret els seus comptes, han generat una crisi de confiança que s'està filtrant en mercats de valors i de bons corporatius a tot Europa i més enllà. És especialment colpejant als bancs i altres institucions amb una àmplia exposició a deute sobirà dels PIGS, ("porcs") d'Europa -Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya-.

El pànic dels inversors està amenaçant amb pujar el cost dels préstecs per a les nacions milers arreu del món i per desestabilitzar els mercats de divises mundials, amb l'euro caient i l'enfortiment del dòlar, colpejant els exportadors dels EUA per presa d'articles com ara carn de res nord-americana i acer dels EUA més car que a l'estranger. L'euro, la moneda europea principal, va caure divendres al seu nivell més baix en vuit mesos, caient gairebé l'1% enfront del dòlar.

La crisi que es desenvolupa a Europa té alguns paral.lels amb la crisi del deute que va afectar a Amèrica Llatina i Àsia en el passat, especialment en com els problemes de Grècia s'han estès tan ràpidament a altres països de la regió amb similars problemes econòmics (gràcies al bocamoll Almunia i el FMI!).

Però hi ha diferències importants. Els analistes van dir que els Sans, les grans economies de la zona euro - és a dir, Alemanya i França - és probable que tinguin d'intervenir per evitar una fallida en un veí més feble, encara que només sigui per evitar la confusió que podria causar en el valor de la euros.

No obstant això, els analistes segueixen preocupats que els problemes a Europa, podrien estendre's als mercats emergents. I encara que la probabilitat d'impagament per part de Grècia pot ser baixa, el seu impacte es sentiria pels inversors a tot el món, fins i tot als Estats Units, on aproximadament el 70 per cent dels bons grecs estan en mans d'estrangers, en fons de pensions a nivell mundial dels bancs comercials.

Els inversors també van conduir a nous màxims el cost de l'assegurança contra una fallida a Grècia, Espanya i Portugal. En alguns casos, diuen els analistes, els temors "no poden estar totalment fora de lloc".

Portugal, en els últims dies, ha estat engolit pel pànic del mercat del deute que va començar a Grècia l'any passat. Funcionaris portuguesos s'han compromès a retallar la despesa. No obstant això, legisladors de l'oposició el divendres, van impulsar un polèmic projecte de llei per canalitzar desenes de milions d'euros a les Açores i Madeira, en una mesura que el ministre de finances del país, va advertir obertament podria tenir "conseqüències greus per als comptes públiques de Portugal".

A Grècia i Espanya, a més, els analistes temen brots de disturbis civils que podrien fer retrocedir els intents d'abordar els problemes fiscals. El compromís del Govern grec de frenar i reduir la despesa del sector públic va provocar protestes a Atenes el dijous, on els funcionaris de duanes i recaptadors d'impostos, van abandonar els seus llocs en la primera d'una sèrie de mobilitzacions en contra de les mesures d'austeritat del govern, que han de continuar la setmana que ve.

Encara que funcionaris de la UE exigeixen menor despesa, han signat el pla de Grècia, i l'enviament d'un equip per revisar els comptes públiques que van ser trobats a finals de l'any passat subestimant grollerament la magnitud dels problemes econòmics del país.

A Espanya, els dirigents sindicals de l'Estat, el dijous també van prometre una sèrie de protestes contra les retallades planejades, mentre que els partits d'oposició han amenaçat de celebrar un vot de censura contra el primer ministre José Luis Rodríguez Zapatero. Fins ara, els analistes assenyalen, només a Irlanda els bons han estat menys afectats per la crisi actual, el que s'ha empès a través de retalls seriosos que han demostrat la seva voluntat de fer front al seu enorme dèficit.

"La solució d'aquest problema ha de ser una solució política, i no és fàcil convèncer la gent o els polítics a acceptar aquest tipus de medicina", va dir Steven Bell, economista en cap de GLC, el fons de cobertura amb seu a Londres .