Més lluny, sempre molt més lluny...

L'Uriel i en López han fet una oportunista pose, de cara a la galeria de maulets i de cara a esgarrapar algún vot d'ERC. Però no és oportú ni intel.ligent que un Parlament amb plena campanya electoral es posi a organitzar, en plenes vacances de qui les tingui -i en 15 dies el funcionariat en massa-, un pollastre de Gavà.

Més quan els dos partits principals -i el tercer que mana a les espanyes- són esquitxats -i molt- i empaperats amb comisions, judicis i les conegudes corruptel.les. I quan la Llei Electoral, per dir-li a alló d'alguna manera, és l'estafa actual, que dòna a CiU i a PSC el que no els hi pertoca, trampejant el vot i la "sobirania" de garrafa, tal qual ho fa el TC, cadascú al seu àmbit.

Si això fos un altre cosa, en el que queda de legislatura, el congrés deuria demostrar que Espanya és democràtica, malgrat els jutges, al meyns al Parlament, i redactar la nova Llei Electoral, la reforma del TC i l'aparell judicial, la de la Constitució i la nacionalització de les caixes, en comptes de regalar-les a qui ens ha robat els calés especulant i tasant cases sense llei ni vergonya i ara, amb tot lo robat i regalat pels governs corruptes coneguts, es vol quedar amb l'últim bocí, amb l'aplaudiment en ovació de la gent que governa il.legítimament amparada amb lleis feixistes.

I per aquests llaurats fer les eleccions de la tardor i fer les comptes. Sense que ara sigui pensable la futurologia. Hi ha massa gent salpicada, en dubta, prou implicada en corrupcions molt serioses com per ni pensar en tapar la merda sota la catifa perque cal fer país.

Si aquests no han fet país sinò butxaca no poden seguir a platea, ni menys al parlament. Cap ni un. Lluitar per l'independència i reclamar el recolzament d'un poble no ho pot fer ni demanar qui té les mans i els amics sota tan greu sospita. I ells no tenen recanvis, doncs d'aquí els hi vé el problema. Són peces úniques, representants de clans, lobbys i interesos corporatius inconfesables: Part principal de les seves màquines.

L'alternativa és la que hi ha: ICV-EUiA, com a conglomerat de tots els molts plantejaments de les polítiques socialistes de veritat, més enllà de la socialdemocràcia que ja feia riure a Keynes.

Amb programes tan llargs i detallats que no s'els llegeix ningú, però que hi són, i des de fa temps. Amb gent amb tan llarga i recolçada experiència que, malgrat el cercle de silenci dels mitjans, creixen en projecció de vot en totes les enquestes.

Els silenciosos canvis al PCC, amb Nuet com secretari, i a I.U., amb Cayo Lara, han donat nova cohesió i empenta a sindicalistes i a comunistes desencantats amb l'anterior etapa de pactes amb uns socialistes que ja han demostrat qui tenia raó i qui sols tenia bona voluntat.

Doncs, com demostren les vendes de literatura marxista arreu des de ja fa uns anyets, els comunistes teniem raó, i la seguim tenint.

Molts païssos evidencien que, malgrat haver de sostenir un socialisme encara de guerra, amb grans pressupostos front la continua amenaça i agressió del capitalisme asociat globalment -les plutocràcies- , amb el control de les seves fonts i recursos poden fer un salt revolucionari en les condicions de vida dels seus pobles.

Quan el comunisme, el socialisme científic, sigui posible en pau, sense la despesa i el cost que ens suposa en vides i patiment,
l'humanitat evolucionarà en una dècada més enllà de totes les novel.les de ciència ficció, cap una societat sana, sabia y justa.

Un pas després vé l'anarquia, la més alta expressió de l'ordre... Més lluny, sempre molt més lluny...