El Colomí Missatger

Una cullereta de mel és suficient per prevenir o tractar refredats, esgotament, infeccions, al.lèrgies, herpes, psoriasi, èczema, artritis i indigestió, el que converteix aquest producte en un superproducte, afirmen científics nord-americans, citats per The Daily Mail. Un grup de científics del Col.legi d'Estudis Metges de Pennsylvania, EUA, expliquen que la mel conté minerals com el potassi, calci, magnesi i el fòsfor, vitamines del grup B i vitamina C, entre d'altres tantes substàncies més. A més, és un producte de fàcil digestió i el seu valor calòric és menor que el del sucre (400cal/100g), ja que la mel aporta al voltant de 320 calories per cada 100 grams. La mel es pot utilitzar com un antisèptic que ajuda a cicatritzar i prevenir infeccions en ferides, per la seva alta concentració de sucres. Segons historiadors, Hipòcrates, el pare de la medicina moderna, consumia la mel cada dia i l'utilitzava per curar nafres i sífilis. Molts experiments científics han comprovat q

Que l'extracció de la saba de l'auró per preparar xarop sigui un ritus primaveral té la seva explicació. A la primavera les nits són fredes i els dies càlids, circumstància que congela i fon la saba en fases alternes. És llavors quan els productors de xarop d'auró practiquen petits orificis a l'arbre per obtenir el fluid, si és possible just abans que la saba es fongui. Avui el canvi climàtic pot estar reduint la fase crítica de «congelació-fosa», fent-la més difícil de predir, segons adverteix Tim Perkins, del Centre Proctor d'Investigació del Arce, pertanyent a la Universitat de Vermont. A la regió que comprèn Nova Anglaterra i l'estat de Nova York, on es concentra la producció de xarop d'auró d'Estats Units, la temporada del xarop s'ha reduït 3,2 dies (un 10%) en 40 anys, i ara ha vist avançat el seu inici una mitjana d'uns vuit dies. Els canvis tèrmics afecten el flux de la saba (per obtenir quatre litres de xarop d'auró cal bullir uns 15

Aquest 28-N es lliuraran al món tres batalles d'una mateixa guerra: A Catalunya, a Moldàvia i a Corea. Encara que, a qui tingui la perspectiva curta i desmemoriada, li pugui sonar estrany, tothom que coneix la realitat sap molt bé de la relació entre els tres fets. Doncs, als tres llocs, la dreta és una réplica clon de la mateixa política: El capitalisme salvatge, en mans de les plutocràcies-els més rics- i els seus oligarques -la burgesia- locals i tribals. Els mateixos que no dubten en matar de gana nacions o esborrar del món cultures i pobles sencers, negant a les majories un drets i unes llibertats fonamentals que, a casa seva, reclamen com irrenunciables transformades més que en drets, en privilegis i impunitats. Els qui roben i s'enriqueixen amb lo públic, mentre demanen menys control públic per poder robar encara més i millor. Els que ocupen i espolien terres llunyanes i, a més, els obliguen a pagar l'ocupació i a dir-li "alliberació". Els que, des de la d

Desembarco de los moriscos en el Puerto de Orán (1613, Vicente Mestre) El 9 de abril de 1609, Felipe III de España decretó la expulsión de los moriscos, descendientes de la población de religión musulmana convertida por la fuerza al cristianismo por la pragmática de los Reyes Católicos del 14 de febrero de 1502. La excusa más recurrente fué la rebelión de las Alpujarras (1568-1571), dirigida y organizada por Hernando Portocarrero, cristiano señor de Arcos, junto con un destacado grupo de nobles de las Alpujarras que deseaban las tierras de los moriscos de aquella fértil zona. Portocarrero fue después premiado, por Felipe II, por facilitar y excusar con su conspiración la brutal represión de los moriscos, que en teoría se hallaban protegidos por un tratado de paz que, como los dos anteriores, fue ignorado y traicionado por la monarquía católica. Todo ello se sigue silenciando pese a los datos, camuflados tras la matanza de cristianos iniciada el día de Navidad de 1568. Y la vergüenza qu

Diuen, PSC i CiU i els seus fulls parroquials com aquest troç del Periòdico, que hi ha enquesta electoral. CiU obtindria un 24,4% dels vots, un punt menys que al juliol (25,3%). El PSC repetiria el 14,2% que anotava tres mesos enrere. ERC, amb un 7,4%, millora un punt i mig el seu resultat, el PPC està al 6,2%. La diferència entre republicans i populars, les dues forces que es disputen la tercera posició, era de més de dos punts al juliol, mentre que ara queda en poc més d'un punt. ICV-EUiA experimentaria una lleu baixada de 0'4% i es quedaria amb un 5,2% dels vots, mentre que Ciutadans guanyaria un punt més i se situaria en el 2%. En l'apartat d'altres partits, els extraparlamentaris, es produeix la pujada més significativa: de l'1,5% al 4,2%. En aquest paquet s'inclouen forces independentistes, com Reagrupament i Solidaritat Catalana, però també Plataforma per Catalunya, UPD o el partit de Montserrat Nebrera. D'altra banda, una de les amenaces electorals,

Meizras tauréctonos -"rico en toros"- (no tauróctonos -"matador de toros"-). Gr. Pous; sans: Sugu.   F Faba porcina: Scrib. El beleño. Fabaris, Farfarus: Virg. Río del país de los Sabinos, hoy Farfa. Fabiani: Suet. La tribu Fabia; los Fabios. Fabianus: De Fabio; Fornix Fabianus. Cic. La bóveda Fabiana, arco de triunfo construído por Quinto Fabio Máximo el Alobrógico. Fabii: Plin., Ov. Los Fabios, la tribu o casa de los Fabios. Los 306 Fabios que murieron en la guerra contra la ciudad de Veyes, en Etruria. Sólo quedó uno, niño, del que descenderían los demás. Fabius: Nombre de un célebre linaje romano. Prop. Fabio, que instituyó las fiestas Lupercales. Quinto Fabio Máximo Cunctátor (275-203), que frenó a Aníbal en Italia y tomó Tarento: “¡Dejad a los tarentinos sus irritados dioses!”. Dijo a su hijo Fabio, nombrado cónsul, cuando aquel le hizo bajar del caballo ante él: “Muy bien pensado, hijo mío, y muy bien hecho; ésto es conocer a quienes mandas y cuán gr

Montilla ha assegurat, al Liceu de Barcelona, que els socialistes catalans no reeditaran el tripartit encara els tres socis de Govern tornin a sumar. Montilla, ha apostat per un govern només socialista, ja que creu que és la millor manera de mantenir la 'coherència'. 'No canviaré els meus principis, els nostres principis, per uns vots al Parlament'. Amb l'expressió 'Punt i a part', Montilla ha volgut obrir una nova etapa i s'ha compromès a un govern 'amb els millors' que sigui 'paritari però sense quotes ni més ànimes que el catalanisme social'. Els deliris de Montilla sembla s'inflen amb un marc adequat com el Liceu, fins al punt i a part de que els comptes -com al mahdí Laporta- se li multipliquen, segurament inspirat pel conte d'uns pans i peixos que es multiplicaren com les subhastes de cadires entre els menjaciris i opusitoris per ser beneïts, com a beneits, pel Benet de la beneitera amb quipà, tot i que la beneiteria no es c