28-N: El día de les tres batalles

Aquest 28-N es lliuraran al món tres batalles d'una mateixa guerra: A Catalunya, a Moldàvia i a Corea.

Encara que, a qui tingui la perspectiva curta i desmemoriada, li pugui sonar estrany, tothom que coneix la realitat sap molt bé de la relació entre els tres fets.

Doncs, als tres llocs, la dreta és una réplica clon de la mateixa política: El capitalisme salvatge, en mans de les plutocràcies-els més rics- i els seus oligarques -la burgesia- locals i tribals.

Els mateixos que no dubten en matar de gana nacions o esborrar del món cultures i pobles sencers, negant a les majories un drets i unes llibertats fonamentals que, a casa seva, reclamen com irrenunciables transformades més que en drets, en privilegis i impunitats.

Els qui roben i s'enriqueixen amb lo públic, mentre demanen menys control públic per poder robar encara més i millor.

Els que ocupen i espolien terres llunyanes i, a més, els obliguen a pagar l'ocupació i a dir-li "alliberació".

Els que, des de la desvergonya i la corrupció delictiva, adoctrinen als honestos amb moralines i contes per ignorants, mentre grufen en cercles mafiosos adorant la cobdícia per sobre totes les coses.

Dilluns el món podría ser molt més lliure, molt millor.

El que passi a Catalunya serà una enquesta oficial i científica de l'estat de la ciutadania per tota Europa, davant les agressions del capitalisme que es va inventar una crisi en la que ells han multiplicat beneficis mentre les classes treballadores són més esclaves i pobres que fa 30 anys, quan encara pensaven que això anava a ser una democràcia… alguns.

Si l'abstenció d'esquerres s'expressa en alló que alguns diuen el vot útil es pot recuperar el que molts recordem com primers resultats d'aquell PSUC unitari, i superar-los.

Doncs jo penso que la coalició d'ICV-EUiA és i representa, millor encara que aquell mític PSUC, el conjunt d'una esquerra plural, més ampli -des d'ecosocialdemócrates fins a comunistes- que cap altre coalició europea o estatal. Molt més plural que el Front de Gauche, Die Linke o Enhedslisten. De fet, és clarament l'única opció veritablement d'esquerres.

I si, malgrat la propaganda i les enquestes d'encàrrec, la dreta s'enfonsa, com a consequència de la seva directa implicació en el daltabaix que patim per sa corrupció, per sa incompetència i nepotisme, el seu anticatalanisme demostrat, ses concepcions racistes i masclistes -anacróniques i fonamentalistes-, i ses polítiques privades des de lo públic contra lo públic, a Madrid tremolaran la Cibeles, Neptuno, el Palau d'Orient i Lucifer.

Zapatero tindrà de repensar-se sa estratègia de la pinça: Polítiques de dretes i discursos d'esquerres, votant les lleis amb la dreta i acusant de radicalitat, silenciant o il.legalitzant a l'esquerra. I als seus cops d'estat amb el rei i els oligarques a l'ombra, com denuncia Gaspar Llamazares avui.
I una fitxa dels domini que cau a Europa empeny moltes més, sobre tot quan els qui governen són governs inestables, minoritaris i a força de coalicions antinaturals i forçades, des del centre fins a la dreta declaradament racista i nazi.

Demá -potser ja avui- hi hauran tres batalles d'una mateixa guerra. Potser encara dilluns podrem parlar de quines es van guanyar i quines es van perdre.

Tot és posible.