Montilla delira al Liceu
Montilla ha assegurat, al Liceu de Barcelona, que els socialistes catalans no reeditaran el tripartit encara els tres socis de Govern tornin a sumar. Montilla, ha apostat per un govern només socialista, ja que creu que és la millor manera de mantenir la 'coherència'. 'No canviaré els meus principis, els nostres principis, per uns vots al Parlament'. Amb l'expressió 'Punt i a part', Montilla ha volgut obrir una nova etapa i s'ha compromès a un govern 'amb els millors' que sigui 'paritari però sense quotes ni més ànimes que el catalanisme social'.
Els deliris de Montilla sembla s'inflen amb un marc adequat com el Liceu, fins al punt i a part de que els comptes -com al mahdí Laporta- se li multipliquen, segurament inspirat pel conte d'uns pans i peixos que es multiplicaren com les subhastes de cadires entre els menjaciris i opusitoris per ser beneïts, com a beneits, pel Benet de la beneitera amb quipà, tot i que la beneiteria no es cura ni beneïda.
Montilla està content perquè podrà anar amb tota la familia -no florero inclosa- sense pagar un duro de sa butxaca, sols treient-les de les que no hi aniran, o no precisament a rebre bendicions ans a donar-les.
Però ell no serà distret de l'acte histèric per salvatges antisistema, terroristes, vàndals o gots desbandats, que per aixó estan el mossos de Tura, per separar la xusma i la plebe de ses senyories, la saburra nacionalcatolicocatalana. I surten gratis, també.
Jo li estic agraït per l'estupidesa, com a en Puigcercós, que també va sobrat i no li calen aliances amb ningú -i menys amb la xusma obrera- per aconseguir apoltronar-se uns anys més amb els amics.
De fet serà l'única manera de que els companys que aposten per l'unitat de les esquerres -també els que ho són de boqueta i slogan- contra l'unitat aferrisada de la dreta nacionalcatólica i imperial, s'en adonin de que el pragmatisme està als barris i els pobles, als municipis plens de corrupció i que, la manca de mitjans humans i económics d'EUiA, ha deixat en un segon termini durant els últims anys, centrada -seguint les imposicions d'ICV moltes vegades- en les institucions del país.
De baix a dalt, com una columna. Prou capitells corintis mentre la basa es desfà aclaparada per una tasca inasumible.
Fidias, dixit.
Comentaris