Dinero y lealtad

Pocos son los que prefieren la lealtad al dinero.

Paucis carior fides quam pecunia fuit.

EUiA, único partido que firmó manifiesto para disolver consistorio Sta.Coloma

Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), 6 nov (EFE).- EUiA ha sido el único partido político con representación municipal en Santa Coloma de Gramenet que se ha sumado al manifiesto a favor de la disolución del consistorio, según ha explicado a Efe su representante en el ayuntamiento, Àngel Pla.

La manifestación celebrada ayer en la localidad contra la corrupción fue convocada por la plataforma en defensa de la Serra Marina y Can Zam, que leyó un comunicado en el que se exigía la disolución del consistorio, la paralización inmediata de todas las obras municipales y la publicación de las declaraciones de patrimonio de los miembros del ayuntamiento.

Aunque los convocantes y las entidades que acudieron a la manifestación habían acordado despolitizar la marcha y que no apareciesen símbolos de partidos políticos, el único grupo político que firmó el manifiesto fue EUiA, que forma coalición en el ayuntamiento con Iniciativa per Catalunya-Verds desde 2002.

Pese a que oficialmente Iniciativa no ha firmado el manifiesto, al menos dos de sus concejales en el ayuntamiento, Dolores Gómez Fernández, Josefa Estefanía Sánchez y Francisco Sánchez Travería, participaron en la marcha a título individual.

No tothom està per aquesta feina, i per posar els principis democràtics per sobre dels interesos de partit. A Santa Coloma hi ha molta gent honesta, una majoria que treballa cada dia contra la corrent de la complicitat complaent, pel poble i des d'el poble, als seus barris i carrers bruts i mal il.luminats, on no cal anar més lluny de quatre cases per veure d'aprop fam i misèria cotidianes.
Una petita mostra d'un altre actitut són els sous autoasignats dels patres populi sociovergents de Badalona .
L'ultim any es van "congelar", tot i que no és fàcil que passin fred, per sort.
A les altres ciutats del Barcelonés, amb l'excepció del cap i casal, on tot es gaudinià, és semblant.

L'any 2003

4 anys després

Pero, ¿quién guardará a los guardas?
Sed quis custodiet ipsos custodes?

Al mes següent!

Nunca está quien está en todas partes.

Nusquam est qui ubique est.

La Sra. ANA HERNANDEZ BONACIO, esposa del M.H.President de la Generalitat José Montilla, té els càrrecs de:

* Regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.

* 1a Tinent d’Alcalde de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.

* Presidenta de PROMUSA. - Presidenta de PROECSA.

* Gerent del Consorci de la Colonia Güell.

* Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat
de la Diputació de Barcelona.

* Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.

* Consellera del Tunel del Cadí, Concessionaria S.A.

* Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària.

* Consellera del Barri de la Mina.

* Delegada de L’Area d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge
de la Diputació de Barcelona.

* Consellera de La Caixa.

* Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

* Vocal del Consorci Sanitari Integral.

* Vocal de la Fundació Caviga.

* Consellera de L’Area de Salut de L’Area Metropolitana de Barcelona

Aquests càrrecs no suposen forçosament que es rebin compensacions económiques, doncs solen ser consequència de la interdependència entre els diferents organismes de l'administració. Així, la responsabilitat en l'urbanisme de Sant Just, comportaria la seva presència dins la Diputació...

Però, sense dubtar de la seva honorabilitat ni capacitat, és normal que a internet la gent es pregunti si es poden abastar, amb la deguda competència, tantes responsabilitats: "Quien mucho abarca...".

D'igual manera, dins la partitocràcia establerta, els interesos particulars solen estar per sobre dels majoritaris, afavorint unes afinitats electives endogàmiques. A la fí, un cercle de pedra s'afanya per que res no es mogui, ofegant tota iniciativa per por a una posible perdua de control i poder a la parcel.la.
I es tanca el cercle del clientelisme, el vell ordre imperial romà, on el nepotisme i la corrupció esdevenen tan habituals, com una teranyina que tot ho empastifa.
Per aixó es deia que la dona del César, a més de ser honesta, ho havia de semblar, i ningú s'ha d'extranyar que aixequin moltes sospites tants de matrimonis (Fogué, Muñoz, Montilla...) on ambdós formen part de la sardana central, la mateixa que tria la marxa que toca la seva cobla particular.

Una Llei Electoral democràtica i proporcional i llistes obertes dels partits, a part de primàries internes, són condicions inexcusables per donar credibilitat a una societat enfonsada i desmoralitzada pel descrèdit de les seves institucions. La transició a la democràcia ha d'acabar d'una vegada.

Un altre exemple: les subvencions del "gobierno" a les "Fundacions" dels partits: "Quien parte y reparte, se queda con la mejor parte!

No dinero, sino lealtad. (Non aes, sed fides).