CRISI? DE QUI?
Molts parlen ara de crisi, d'una banda a l'altra, com si s'acabés de crear el món. Perdoneu-me, amics meus, però no hi ha "una crisi econòmica global", sino que diferents països i aliances pateixen -o gaudeixen- de situacions econòmiques força diferents. Estan en crisi Brasil o Veneçuela, la Xina popular o Rússia i els anomenats "països emergents"? (Més enllà de posar a la garjola a tots els De La Rosa russos, amics del titella Ieltsin, i no com aquí als xoriços de Prado, Beltrán, i la col·lecció, PP, PNV, UPN, PSC, Convergent i cia).
La crisi és capitalista, i entra dins del cicle programat de concentració periòdica del capital en les mans de cada vegada menys gent, com en la programada del Crac pels banquers jueus americans i anglesos (i els altres prou grans per entrar al contuberni).
Aquí la crisi ve de més de sis mil milions de pessetes negres que es van blanquejar en pisos (amb tota la connivència i coneixença de tots el poders fàctics del país). Diuen els socialistes que l'any passat van aixecar la llebre d'una quantitat semblant de peles d'estafadors fiscals, els d'Hisenda. El que no diuen és quants dels xoriços de l'aristocràcia espanyola pagaran o seran comminats amb un ¡uyuyuyuy, qué malo eres, no lo vuelvas a hacer, que quemo el expediente, señora condesa, que es lo normal en este corral!
La crisi espanyola és resultat d'una estafa paraestatal, organitzada des dels cercles de poder de l'internacional feixista i monàrquica, contra tots els ciutadans europeus, en menor o major escala. El canvi de moneda a l'euro, tal com es va fer i organitzar les entitats bancaries (un ministeri d'hisenda dels que ho maneguen tot en aquestes democràcies d'aparador i espot publicitari) i com ho van tolerar tan socialistes com pperos (el germà petit i el gran de la mateixa família, com CiU i ERC) ens ha portat al senyors Camps, Zaplana, Fabra, Clos, Blanch, Arqué, Buenaventura (coi si arriba a ser dolenta, xiquet, la bonaventura de la Madre!), i tots els botins i botxins enriquits que encara es poden veure pels canals de la veu de l'ordre, l'estat de pet (sic) i el vaig de judici sense pantalons, nena, no preguntis per mi que ja saps aquí qui mana...
Ens van fotre un 35% del poder adquisitiu als treballadors amb l'excusa que el facha morritos Felipe "yonosénadaGal
indo-eslapinzadelAnguita" va encolomar als "creients" de que ens calia per entrar a l'euro, i els sociates en ple aplaudien l'estupidesa d'empobrir més al poble, pel bé de qui?
Després el genocida Aznar i la seva caterva d'ignorants, amb l'incompetent i expulsat a patades d'Europa Rato, es van passar l'actualització dels salaris per la desvergonya cristiana, doncs si algú ha de robar en aquest país són els de sempre, idiotes, que vos heu cregut?
Aquí la crisi es crònica per la majoria per la corrupció, immoralitat i demés institucions oficials i privades d'un país que fa tanta pudor -des de 1500 especialment- que en Hamlet ja es marejava sentint-la des de Dinamarca, li va explicar a en Guillem Bellugalapera i aquest, que era un cotilla de la Cope, el va emparellar amb un bufó calb i cap dels dos sabia qui era! El que mareja el tuf!
El colomí estufat
La crisi és capitalista, i entra dins del cicle programat de concentració periòdica del capital en les mans de cada vegada menys gent, com en la programada del Crac pels banquers jueus americans i anglesos (i els altres prou grans per entrar al contuberni).
Aquí la crisi ve de més de sis mil milions de pessetes negres que es van blanquejar en pisos (amb tota la connivència i coneixença de tots el poders fàctics del país). Diuen els socialistes que l'any passat van aixecar la llebre d'una quantitat semblant de peles d'estafadors fiscals, els d'Hisenda. El que no diuen és quants dels xoriços de l'aristocràcia espanyola pagaran o seran comminats amb un ¡uyuyuyuy, qué malo eres, no lo vuelvas a hacer, que quemo el expediente, señora condesa, que es lo normal en este corral!
La crisi espanyola és resultat d'una estafa paraestatal, organitzada des dels cercles de poder de l'internacional feixista i monàrquica, contra tots els ciutadans europeus, en menor o major escala. El canvi de moneda a l'euro, tal com es va fer i organitzar les entitats bancaries (un ministeri d'hisenda dels que ho maneguen tot en aquestes democràcies d'aparador i espot publicitari) i com ho van tolerar tan socialistes com pperos (el germà petit i el gran de la mateixa família, com CiU i ERC) ens ha portat al senyors Camps, Zaplana, Fabra, Clos, Blanch, Arqué, Buenaventura (coi si arriba a ser dolenta, xiquet, la bonaventura de la Madre!), i tots els botins i botxins enriquits que encara es poden veure pels canals de la veu de l'ordre, l'estat de pet (sic) i el vaig de judici sense pantalons, nena, no preguntis per mi que ja saps aquí qui mana...
Ens van fotre un 35% del poder adquisitiu als treballadors amb l'excusa que el facha morritos Felipe "yonosénadaGal
indo-eslapinzadelAnguita" va encolomar als "creients" de que ens calia per entrar a l'euro, i els sociates en ple aplaudien l'estupidesa d'empobrir més al poble, pel bé de qui?
Després el genocida Aznar i la seva caterva d'ignorants, amb l'incompetent i expulsat a patades d'Europa Rato, es van passar l'actualització dels salaris per la desvergonya cristiana, doncs si algú ha de robar en aquest país són els de sempre, idiotes, que vos heu cregut?
Aquí la crisi es crònica per la majoria per la corrupció, immoralitat i demés institucions oficials i privades d'un país que fa tanta pudor -des de 1500 especialment- que en Hamlet ja es marejava sentint-la des de Dinamarca, li va explicar a en Guillem Bellugalapera i aquest, que era un cotilla de la Cope, el va emparellar amb un bufó calb i cap dels dos sabia qui era! El que mareja el tuf!
El colomí estufat
Comentaris