Teodosi I, el primer genocida nazicatòlic

El 8 de novembre de l'any 392 es va imposar a sang i foc el cristianisme per decret imperial. L'emperador romà Teodosi I "el Gran", a l'edat de 45 anys -i tres anys abans de morir-, va prohibir totalment el paganisme -considerant pagà tot el que no era decret de l'imperi- i va imposar el cristianisme a la força, per conversió o mort, amb l'espoli i robatori de tots els temples i propietats dels altres membres de qualsevol religió, totes lliures i permeses per Constantí el Gran, mitraista i arrià (com els gots, burgundis i tots els pobles alans i sàrmates d'Europa), en el seu decret de llibertat de cultes "per a que tots els numens del cel siguin propicis". (Edicte de Milà).

Teodosi (Coca o Itàlica, 11 de gener de 347-Milà, 17 de gener de 395) va néixer a Hispània, a Cauca, (actual Coca, Segovia) tot i que hi ha dubtes amb Itàlica, prop de Sevilla. Dominus Noster ('El nostre amo') Flavius ​​Theodosius Augustus, a la seva mort, Divus (diví, que per a un 'cristià catòlic' és molt coherent), Theodosius, va ser emperador dels romans des 379 fins a la seva mort. Promogut a la dignitat imperial després del Desastre d'Adrianópolis, primer va compartir el poder amb Graciano i Valentiniano II, fins que els va eliminar. En 392 Teodosi va reunir les porcions oriental i occidental de l'Imperi, sent l'últim emperador a intentar governar tots els "romans". Després de la seva mort, les dues parts de l'Imperi es van trencar definitivament.

L'anomenat edicte de Constantinoble prohibia tota pràctica no cristiana, inclosa la de caràcter privat, donant tot el poder i domini a l'emperador/papa (Pater Populi) Teodosi i els seus tirànics successors.

L'any 380, Teodosi va publicar a Tessalònica un edicte que imposava als seus súbdits l'ortodòxia 'catòlica' universal- per decret i comandament, sense raonament, consulta ni cap excusa, per la força de les armes i per "dret diví". Dos anys després, Gracià el Jove, emperador d'Occident, desmantellava l'Altar de la Victòria, al Senat, per estar dedicat a una divinitat pagana, i començava la persecució i massacre de tot el que no s'haguès sotmès al nou mandat imperial. Una rapinya il.limitada i general.

L'any 386, Maternus Cinegio, prefecte del pretori d'Orient des de l'any 384, va viatjar a Grècia i Egipte, i allà, per ordre de Teodosi, va clausurar temples i prohibir els sacrificis amb fins endevinatoris, assassinant i saquejant a discreció. La prohibició als cultes tradicionals es va consumar definitivament amb l'edicte de Constantinoble.

Teodosi I el Gran va ser l'últim tirà que va governar alhora la meitat occidental i l'oriental de l'Imperi romà, en les que va imposar el cristianisme. Poc després Alaric va saquejar Roma per primera vegada, durant tres dies, el temps fixat per evitar malalties i epidemies per corrupció dels cadàvers.

El saqueig de l'imperi catòlic-romà, el Sacre Imperi romà-germànic, encara continua arreu, amb la seva bul.la i rapinya del que no és ni ha estat mai seu, a Espanya denunciat repetidament davant els tribunals a Nafarroa, Euzkadi, Galicia i fins amb l'espoli de la Mesquita de Còrdova.

L'Edicte de Constantí -"el cristià" segons Roma la mentidera- per la llibertat de cultes, o Edicte de Milà, en la seva traducció original:

"Havent advertit fa ja molt de temps que no ha de ser cohibida la llibertat de religió, sinó que ha de permetre a l'arbitri i llibertat de cadascú s'exerciti en les coses divines acord pel que sembla a la seva ànima, hem sancionat que, tant tots els altres com els cristians, conservin la fe i observança de la seva secta i religió... que als cristians i a tots els altres es concedeixi lliure facultat de seguir la religió que a bé tinguin, a fi que qualsevol que sigui el numen diví i celestial pugui ser propici a nosaltres i a tots els que viuen sota el nostre imperi. Així, doncs, hem promulgat amb saludable i rectíssim criteri aquesta nostra voluntat, perquè a cap es negui en absolut la llicència de seguir o triar l'observança i religió cristiana. Abans bé, que sigui lícit a cadascun dedicar la seva ànima a aquella religió que consideri convenir".

Entre el mitraista, arrià i honest Constantí el Gran, iniciat a la Gal-lia en els rituals iniciàtics de Esus-Kernunos-Smetrius, de mort i reneixement annual, i el miserable Teodosi "el Gran" genocida hi ha una enorme distància moral: un fou un noble i inteligent militar i polític, i l'altre un botxí avar, immoral i cobdiciòs.

CA