El Colomí Missatger

Diuen les "legenda" ("que s'han de llegir") que, fa milers d'anys, un noi, amb la sagrada tasca de pastor de toros i vaques, que el feia tabú -intocable- pels seus propis familiars i amics fins que sols a una distància de cent metres s'el podia parlar, va veure que el poble pasava fam i moria de fred i de gana. Ell tenia al seu abast tota la llet i la carn dels animals, destinats als holocaustes prescrits als llibres "del coneixement" dels sacerdots, però sols ells, shamans, kams i brahmans de la tribu, els que deien que feien ploure o sortir el sol, tenien dret a aprofitar-se'n. Així doncs, la major part de la llet de las vaques munyides es dedicava a fer mantega, que després cremaven en els seus rituals als deus del cel, de la terra i dels sis costats del món. El nóm del noi no el sabem de ben segur, encara que Amic (sanscrit: mithram), és com s'el coneix arreu el món avui dia. I veureu perquè. Amic o Mitram, com més ho agradi,

El 8 de novembre de l'any 392 es va imposar a sang i foc el cristianisme per decret imperial. L'emperador romà Teodosi I "el Gran", a l'edat de 45 anys -i tres anys abans de morir-, va prohibir totalment el paganisme -considerant pagà tot el que no era decret de l'imperi- i va imposar el cristianisme a la força, per conversió o mort, amb l'espoli i robatori de tots els temples i propietats dels altres membres de qualsevol religió, totes lliures i permeses per Constantí el Gran, mitraista i arrià (com els gots, burgundis i tots els pobles alans i sàrmates d'Europa), en el seu decret de llibertat de cultes "per a que tots els numens del cel siguin propicis". (Edicte de Milà). Teodosi (Coca o Itàlica, 11 de gener de 347-Milà, 17 de gener de 395) va néixer a Hispània, a Cauca, (actual Coca, Segovia) tot i que hi ha dubtes amb Itàlica, prop de Sevilla. Dominus Noster ('El nostre amo') Flavius ​​Theodosius Augustus, a la seva mort, Divu

La famiglia Bonasera è assai antica e nobile originaria del Veneto, i nomi dei suoi componenti si trovano ricordati in testi, atti notori e contratti di acquisto di terre e case sin da tempi molto antichi. Annovera questa illustre casata personaggi di elevate virtù, tra i quali ricordiamo in Verona nel secolo XVI, un Giovanni Bonasera con la carica di capitano di giustizia di detta citá. La distribuzione geografica del cognome BONASERA in Italia: Sicilia, Lazio, Piemonte, Toscana, Lombardia, Emilia-Romagna, Calabria, Friuli V.G., Liguria, Sardegna, Campania, Umbria, Valle d'Aosta, Marche En el municipio de Fondòn como en toda su comarca, el cultivo de la vid se remonta a la antigüedad. El archivo contiene amplia informaciòn sobre impuestos del consumo y producciòn de vino. Asi en el año 1639 Melchor de Bonachera aparece como el mayor productor vitivinicola, con una producciòn de 308 arrobas anuales de un total de 2200 para el municipio. Melchor de BONACHERA BONACHERA,

Steppe, prairie, océan, mer, ciel, rivière, montagne, mont, sommet, crête, kan, blanc, rouge, noir, droit, taureau, vache, chaman, cheval, année, printemps, été, automne, hiver, soleil, la lune, ancêtres, grands-parents, parents, père, mère, frère, soeur, race, tribu, nation, territoire, guerre, paix, bon, mauvais, l'eau, la terre Català: estepes, prats, oceà, mar, cel, riu, muntanya, puig, cim, pic, kan, blanc, vermell, negre, llei, bou, vaca, xaman, cavall, any, primavera, estiu, tardor, hivern, sol, lluna, ancestres, avis, pares, pare, mare, germà, germana, llinatge, tribu, nació, territori, guerra, pau, bo, dolent, aigua, terra Mongol: хээр, нуга, далай тэнгис, тэнгэр, гол: kheer, nuga, dalai, tengis, tenger, gol estepas, prados, océano, mar, cielo, rio уул, оргил, оргил үе, дээд хэмжээний уулзалт, Кан uul, orgil/orgil üye, deed khemjeenii uulzalt, Kan montaña, pico, cima, Kan, Цагаан, улаан, хар Tsagaan, ulaan, khar blanco, rojol, ne

Gal.lès: Y ddraig goch: El dragón rojo Gal.lès: Y goch ddraig sil: El umbral del dragón rojo Mae'r darian gyda ddraig goch Cymru neu Wales: El escudo con el dragón rojo de Cymru o Gales Yggdrasil Imatge de l'arbre del món Yggdrasil i els seus habitants, d'un manuscrit islandès del s. XVII (Manuscrit AM 738 4to). Es troba a l'Institut Árni Magnússon d'Islàndia. En la mitologia escandinava, l'Yggdrasil és un immens freixe perenne al voltant del qual existeixen els nou mons. El seu nom significa "el cavall d'Odin" i la seva condició d'"arbre del món" el fa central en la cosmologia nòrdica. Yggdrasil Yggdrasil (o Yggdrasill) es un fresno perenne (los fresnos son de hoja caduca): el árbol de la vida, o fresno del universo, en la mitología nórdica y germánica. Sus raíces y ramas mantienen unidos los diferentes mundos: Asgard, Midgard, Helheim, Niflheim, Muspellheim, Svartalfheim, Alfheim, Vanaheim y Jötunheim, que corresponderían a