L'opi del poble, la monja i un arcadi: Catalunya, beneits i beneïts

'L'esquerra' catalana -ICV-EUiA-CUP- s'apunta, amb tota la coherència que dóna la seva llarga experiència "revolucionària" de les últimes dècades, a posar-se sota el lideratge de dos portaveus il.luminats per flashos focos i teles i amplificats per totes les veus de l'amo i de l'esglèsia catòlica, en la lluita pel socialisme, el comunisme, la llibertat dels pobles, el repartiment de la justícia i les riqueses i el que calgui. Ara sí, amb la creu de Sant Jordi i l'aranya a la vegada, la Lliga de Cambó tornarà a liderar el front nazional-català, doncs Llibertat, Igualtat i Fraternitat són les utopies de Roma i els seus, com és prou i bén sabut en els darrers 1.600 anys (desde Teodosi el genocida).

Amb la catalana guia de la deessa Cibeles, tan negre com el mateix nom d'Atena ja significava a Grècia però tan li fa, tot s'ho traguen, i ara disfressada de verge, als 5.000 anys llargs d'existència, els salvadors místics que han de salvar al poble català ens portaran a tots, junts en alioli amb salsa barbacoa i amb la mateixa dreta corrupte i nazionalcatòlica que governa i espolia la nació, CiU i ERC, i qui també vagi a missa i combregui el que hi hagi sense mirar prim.

Una nova versió de l'opi del poble i creuada tot amb una, organitzada des de Palau i monàrquicament efectiva doncs sols pot portar al desgavell electoral total i la perennitat d'un Parlament en mans de la mateixa majoria de pactàires i botiflers que porten quasi segles jugant al joc d'ara som nació ara una colònia, ara som puta ara Ramoneta, mentre el país s'enfonsa més i més en la misèria, amb una hipoteca i un deute a pagar per generacions, dels que treballen i paguen. I ara toca anar junts enrollats en una senyera amb la banda de feixistes i vells franquistes que els han robat la vida, els mateixos oligarques que es forren robant impunement de lo públic i lo privat. Els qui fan la llei, el joc i la trampa.

El règimen està podrit -ja hi va nèixer podrit-, però l'estaca no la tombaran uns -i unes- kumbajàs que canten al cor de la secta més rica i corrupte d'Espanya i de tots els països on forma part, des de segles, de la columna principal de la jerarquia plutocràtica: les monarquies i les seves aristocràcies, dites oligarquies o burgesia: el capital, l'anònim "mercat" que sols maneguen les mateixes fortunes de sempre, els mateixos cognoms.

Ara que el capo és nou i va parlant hipòcritament del germà Francesco, el que va dimitir i tirar d'un terratrèmol la seva pròpia esglèsia a Asis en un clar acte d'abandonament de la secta i que el còmplice de la dictadura Argentina molt catòlica i aliè als miracles obvis diu voler reclamar, podrien començar els rapinyàires de Montserrat posant a la venda els milers d'habitatges i propietats que ells han rebut en herència, o que directament han robat com tantes vegades, donant exemple, com el colega seu de Xipre ha fet.


I no cal que siguin les fabuloses peces del tresor i les seves coves i caves molt reservades, només els immobles, com els del carrer Casp, on hi ha el cinema Novedades, l'Hotel Barcelona i d'una banda i l'altre endavant. O el carrer Petritxol, que també va rebre en heréncia i que paga lloguers milionaris i subarrendaments que són prohibits en l'herència però que fan els que els hi rota, que tenen totes les bules. I tot allò que gestionen gabinets com el Coromines del bisbat. O de les que cobren els gestors Nadal de Badalona, com les enormes propietats de la Cartoixa de Montealegre, que li 'pertanyen' algunes des de que al segle XV les van robar a unes monges...

En llatí, com a la missa dels menjaciris més fervents, "arcadi" -una tribu més antiga que la lluna, segons Publi Virgili, que criava ases- vol dit beneit, no beneït, però tant se val: Endavant amb el lliri, una copa, una cup i un copó, euiaicviciuipscic'sippcipxc...

Catalunya allibera'ns dels oremus, amen.

Associació Justícia i Pau de Barcelona

Associació Justícia i Pau de Barcelona és una entitat cristiana (catòlica, no pas cristiana evangèlica o protestant però lo de cristià queda més progre i si cola, cola) que actua a Catalunya des del 1968 -en ple franquisme, recordem als acabats de nèixer i fidels creients en babaus i beneits- i que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i el respecte al medi ambient. Rep suport econòmic per al seu funcionament per part de l'Ajuntament de Barcelona, la Caixa de Terrassa i l'Arquebisbat de Barcelona. El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Organització interna

L'entitat té naturalesa jurídica d'associació de dret canònic de l'arxidiòcesi de Barcelona, inscrita al registre d'entitats religioses del Ministeri de Justícia. Els seus òrgans són l'Assemblea General, que és l'òrgan sobirà, formada pel conjunt dels socis i la Junta de Govern, que regeix l'entitat, formada per Arcadi Oliveres (president), Tica Font (vicepresidenta primera), Francesc Benítez (vicepresident segon), Joan Gómez (secretari), Pere Ortega, Emili Aldabó, Jesus Castro i Enric Muñarc (vocals).

Teresa Forcades i Vila (Barcelona, 1966) és una metgessa, teòloga i monja benedictina catalana. Ha destacat per ser crítica, en el camp de la teologia feminista i de la salut pública davant de la indústria farmacèutica.

Va néixer l'any 1966 al barri de Gràcia de Barcelona. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i després de traslladar-se als EUA va fer l'especialitat de Medicina Interna a la Universitat Estatal de Nova York (1995) i va obtenir el màster en teologia (Master Divinitas) a la Universitat de Harvard el 1997.

De tornada a Catalunya, va ingressar el setembre del 1997 en el Monestir de Sant Benet de Montserrat. Com que havia estudiat teologia en una facultat protestant, i a més especialitzada en teologia feminista, no li van convalidar els estudis de Harvard. Llavors es va llicenciar en teologia fonamental a la Facultat de Teologia de Catalunya, en l'Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat (2005), completant el doctorat el 2009. En el camp de la medicina es va doctorar en Salut Pública a la Universitat de Barcelona (2004).

Ha publicat també: ‘Els crims de les grans companyies farmacèutiques’ (Quaderns Cristianisme i Justícia, 2006 n. 146, en català, castellà i anglès) i ‘La teologia feminista en la història’ (Fragmenta, 2007). Ha realitzat la seva investigació de postdoctorat a la Universitat Humboldt de Berlín a Alemanya a fi d’aprofundir el diàleg entre la noció teològica de persona i les nocions de subjectivació de certes antropologies contemporànies (ex. Lacan, Zizek, Boyarin).

Actualment resideix de nou al seu monestir, a Montserrat, i prepara un llibre sobre la medicalització.

El 10 d'abril de 2013, juntament amb Arcadi Oliveres, va presentar un manifest "per a un procés constituent a Catalunya".

"Teologia feminista", amb dos collons i el que calgui, que és molt coherent Roma amb lo seu

Va dedicar la tesina de llicenciatura a la Trinitat, obra que s'ha publicat en el llibre La Trinitat, avui (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005) i la tesi doctoral en teologia al concepte de “Ser persona avui: Estudi del concepte de «persona» en la teologia trinitària clàssica i de la seva relació amb la noció moderna de llibertat”, el 7 d'octubre de 2008.

A més, ha publicat La teologia feminista en la història (Fragmenta Editorial, 2007). Forcades considera que la teologia feminista és una teologia crítica o de l'alliberament, que sorgeix quan es percep la contradicció entre el discurs teològic sobre les dones i l'experiència de Déu de cada dona. El tractament del paper de la dona, el celibat o l'avortament, des d'una perspectiva crítica feminista i religiosa, s'ha fet ressò ampli (com de tot el que fa i diu la veu de l'esglèsia), en els mitjans de comunicació afins als nazicatòlics, és a dir, tots els coneguts.