Temps de nous i castanyes

Ara que el bosc és sec per la llarga sequera estiuenca que han sofert els Pirineus i els bolets no apareixen, és temps de collir les darreres nous i unes castanyes prematures i molt petites, comparades amb les de l'any passat que fou molt més humit. La nou és el fruit sec més recomanable per la dieta dels estudiants i intelectuals de feina, junt amb les sardines -o peix blau- un parell de cops per setmana, i les llanties al mateix ritme. Sense excuses. I, per estudiar, la millor llum no és pas cap estafa ecològica, ans les bombetes de color blau. Mai en tirades de més de tres hores sense descansar altres dos o tres per estar en plena concentració. I molts de cotzes!



Noguera: Juglans regia: Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, conegut pel nom de noguera, noguer, anoguer, nouera, anouera i a la Vall d’Aran per escaré. Procedent d’Àsia, ha estat tant cultivat que en algunes zones s’el considera autòcton. De tronc gruixut, capçada ampla i escorça fosca. Les fulles són compostes. Les flors, masculines i femenines que conviuen en el mateix arbre, apareixen juntament amb les fulles. Floreix d’abril a maig. El fruit és la nou, que madura a la tardor. Es troba en fondalades a prop dels llocs habitats i dels conreus. El fruit sencer quan és verd i les llavors, són comestibles.


La recol·lecció dels fruits verds es fa a l’estiu i la de les nous per menjar, a la tardor. Les nous, que són les llavors, es mengen crues. Hi ha moltes varietats de nous, que es diferencien per la grandària i la forma. Tant les fulles fresques com les nous son riques en vitamina C i B1, proteïnes, olis (el de nous fresc s’utilitza per expulsar la solitària), potassi, magnesi, fòsfor, calci, tanins sucrosos, també hi estan presents principis aromàtics, tanins i alcaloides molt actius.


És un aliment molt energètic, excel·lent com a fruit sec o com a ingredient en plats, amanides, postres, gelats, pastissos, galetes...


El fruit verd és un dels ingredients de la ratafia, un licor fet a base de plantes aromàtiques. En alguns països, les fulles, es prenen en forma de tisana o de te i s’utilitzen també per a combatre els penellons. És bó pel cervell pel seu contingut en ferro.


S’aconsella consum de nous en els casos d’astènia, anèmia i mal estat físic en general. Les nous tenen propietats digestives i el seu oli té propietats de bronzejat.


Un litre d’infusió en el bany té acció reconfortant. Hi ha locions revitalitzants pels cabells i mascares suavitzants... Amb les fulles i les corfes de nou podem tenyir roba.


PROPIETATS DE LES NOUS


Les nous destaquen fonamentalment pels seus olis vegetals poliinsaturats. Encara que, com l'oli d'oliva, conté àcid oleic (monoinsaturat) de provat efecte en la reducció dels nivells de colesterol a la sang, la seva riquesa amb acidific linoleic i alfalinoleic (poliinsaturats) li confereixen propietats encara mes interessants per a rebaixar aquest component i prevenir malalties del sistema circulatori que afecten al cor i a les artèries.


La utilització habitual de nous a l'alimentació permet reduir fins a un 50% el risc de sofrir malalties cardiovasculars, com l'infart de miocardi o l'angina de pit. Estudis realitzats han demostrat un poder fins i tot superior als olis monoinsaturats tan coneguts com l'oli d'oliva per a reduir el colesterol de la sang, especialment pel que fa al colesterol de baixa densitat o LDL, per a augmentar l'elasticitat arterial, per a prevenir la formació de coàguls i rebaixar la tensió arterial. Aquesta capacitat per a fluidificar la sang s'atribuïx sens dubte a la transformació de l'acidific alfalinoleic en prostglandines responsables d'evitar l'aparició de l'aterosclerosis.


No obstant això, no hem d'oblidar que les nous, com la majoria dels fruits secs, proporcionen una quantitat molt elevada de calories (gairebé 700 per cada 100 gr.) pel que no podem abusar d'elles en cas d'obesitat i sempre tenir en compte el conjunt total que aquests aliments representen en el total de la dieta. El millor és considerar-les com aliment de substitució d'altres fonts no tan saludables. Utilitzades com a tal, les nous, pel seu contingut en serotonina, constitueixen un element molt saciant que poden contribuir a evitar la sensació de fam i cobrir els antulls o ganes de picar aliments a tota hora, pel que ajudaran a prevenir l'obesitat.



Les nous constitueixen una bona font de vitamina I, amb propietats antioxidants, pel que resultaran molt eficaces per a evitar la influència negativa dels radicals lliures en la salut orgànica. A més de cuidar el bon estat del cor, prevenen l'aparició de moltes malalties. Si a aquesta vitamina li sumem les petites quantitats de vitamina C, se l'hi suma a la seva capacitat per a desintoxicar l'organisme.


La presència de zinc en les nous, juntament amb el seu contingut en vitamina B i polifenoles, ajuden a mantenir el bon estat de la pell, prevenint algunes anomalies com el eccema o evitant que aquesta s'assequi. El zinc, juntament amb la seva riquesa amb àcids grassos poliinsaturats omega 3 i omega 6, ajudaran a preservar la bona salut del cabell, afavorint el seu creixement i evitant anomalies com la seborrea o la calvicie, amb la qual, a més del zinc, també ajuda el seu contingut en coure.


Les nous contenen molt calci, el que les fa ideals per a prevenir la osteoporosis i mantenir els ossos en bon estat. Serà molt recomanable en persones grans que poden tenir més facilitat a descalcificar-se, sobretot en dones que es trobin en la postmenopausia i a les que la osteoporosis sol presentar-se amb freqüència. Pel seu baix contingut en hidrats de carboni resulten adequades per a l'alimentació dels diabètics ja que permeten estabilitzar els nivells de glucosa a la sang.


Resulten molt interessants per a l'alimentació infantil i juvenil, atès que, pel seu contingut en Lecitina i vitamina B constitueixen una bona manera d'alimentar el cervell i permetre que els estudiants tinguin bons resultats en els seus estudis.