El Colomí Missatger

Jordi Pujol comenzó su periplo glorioso hundiendo Banca Catalana, después de comprar al Banco de Alicante, de los hermanos Martín Villa, el polígono de Montigalà en Badalona, detenido por la protesta popular y que perdía unos 1.300 millones de pts. en intereses cada mes! Pretendían edificar un barrio de 60.000 viviendas en una Badalona sin servicios elementales, con calles de barro, sin luz ni aceras ni papeleras. Después el marrón de Montigalá (ant. Mont Aguilar) se lo comió Banesto, de un tal Mario Conde... Quien se dió un cursillo universitario entre rejas. En 1984 estalló el escándalo de Renta Catalana, una sociedad de inversión impulsada por Millet y quienes luego fueron diputados de CiU, Josep Maria Trias de Bes y Joaquim Molins Amat, hermano del abogado de Félix Millet, Pau Molins Amat. Joaquim Molins, nuevo presidente del Consejo Social de la UPC El 25 de noviembre Joaquim Molins tomará posesión del cargo de presidente del Consejo Social de la UPC. Joaquim Molins sustituye Miqu

Davant sistemes polítics i cultures diverses no és fàcil, aparentment, analitzar i concloure el grau democràtic o antidemocràtic resultant d'una societat concreta. Però hi ha elements determinants per aclarir l'anàlisi, que intentaré simplificar, a la recerca del denominador comú en tots els règims plutocràtics, és a dir, feixistes. Doncs el feixisme, abans que res, suposa una aliança dels poders fàctics de l'estat , dominats per elements d 'una mateixa família o, comunament, d'un clan, ètnia o d'una mateixa classe social (aristocràcia, oligarquia o plutocràcia) sobre les altres classes o grups. I aquesta oligarquia (petit grup) controla els 3 poders executius de l'estat: El civil: - amb les seves aparents divisions entre executiu, legislatiu i judicial-; l'ideològic o doctrinal (eclesiàstic); i el repressiu o militar, sigui exèrcit o policia. Així, amb tots els asos a la mà, la classe plutocràtica, propietària de la terra, l'estat i el capital: Le

Com a part de la tragèdia que continua vivint aquesta comunitat semita davant el setge sionista antisemita, el poble de Palestina commemora, aquest divendres, el 62 aniversari de la tragèdia que va significar l'expulsió dels seus territoris, per part de la sucursal d'Anglaterra anomenada Israel. El 1948, en el context de la política petrolífera anglosaxona -amb íntima participació del que ara són B.P., Shell i Exxon-, es va decidir assegurar els jaciments de la colònia anglesa i B.P. a Kuwait, amb un exèrcit mercenari ubicat a la costa amb totes les facilitats per conectar-se amb Suez, encara anglo-francés, i la Mediterrània. Era la culminació d'un projecte iniciat pels Rothschild, Montefiore i la famosa declaració Balfour molts anys abans, en plena expansió colonial i genocida anglesa, amb la profitosa financiació de la banca jueva i el seu monopoli mundial del petroli (entre Rothschild i Rockefeller). "La Declaració Balfour va ser una declaració oficial del govern

Se promulga otra polémica ley en Arizona que prohíbe a niños estudiar la cultura de otras razas ajenas a los blancos dominantes. La gobernadora de Arizona (sur), Jan Brewer (foto), promulgó este martes una nueva ley polémica que prohíbe a niños de un distrito escolar de Tucson estudiar temas étnicos diferentes a la raza que pertenecen, lo cual ha generado el rechazo de miembros de la Organización de Naciones Unidas (ONU). El jefe de las escuelas del estado, el republicano Tom Horne (foto de abajo), que busca el cargo de secretario de justicia estatal, señala que este programa de estudios promueve el "chovinismo étnico" (lo propio del país al que se pertenece es lo mejor en cualquier aspecto) y que genera resentimiento hacia los blancos. La nueva ley prohíbe las clases que defiendan la solidaridad entre los miembros de una etnia, que estén dirigidas principalmente a los estudiantes de un grupo racial en particular, o que promuevan el resentimiento hacia cierto grupo. Seis expe

Entrevista a Sahra Wagenknecht, fundadora de la Plataforma Comunista integrada en Die Linke: “El hecho de que ahora exista una izquierda fuerte en Alemania, debe atribuirse al brutal fracaso de los socialdemócratas y Los Verdes” Sahra Wagenknecht-Niemeyer (Jena, 1969) es miembro del Parlamento europeo y candidata de Die Linke al Bundestag por Renania del Norte-Westfalia. Wagenknecht, que se licenció por la Universidad de Groningen con un trabajo sobre la recepción de Hegel en el joven Marx, es autora de varios libros sobre economía y política. Se afilió al SED en 1989 y ha permanecido en el partido desde entonces. Es fundadora de la Plataforma Comunista, considerada como la corriente ortodoxa de Die Linke. - ¿Cuándo ingresó en Die Linke? ¿Qué razones le llevaron a ello? - Ingresé en el SED (Partido Socialista Unificado de Alemania) en 1989 con el objetivo de preservar el socialismo en la RDA (República Democrática Alemana) y, al mismo tiempo, reformarlo. Posteriormente milité en el PDS

Rajoy diu, entre babes: "Li recordaré que no som Grècia, però que Grècia està com està per fer les polítiques que està duent a terme a Espanya el senyor Zapatero". Millor faria en recordar ell -desprès de deixar l'alcohol que és dolent per la memòria, també l'històrica- que van ser els seus colegues de la dreta impresentable grega els que van estar una dècada estafant a grecs i europeus, robant a mansalva, privatitzant en mans dels amics i falsejant els comptes amb l'ajut del mateix gang d'estafadors -Goldman Sachs- neocons que el PP i els seus gossos a sou animen amb les seves prediccions apocalíptiques, tan estùpides com malintencionades. Doncs està clar, per qualsevol que sap sumar, que desprès de l'etapa del julivert Aznar d'inversió guerrera, privatització i repartiment de xollos entre els companys de classe -i d'aula-, i l'especulació derivada de la seva Llei del sòl, sumat al blanqueig de 6.000 milions de peles negres en el mercat immobi

Les autoritats de Turquia van expressar la seva alegria per la pretesa troballa d'uns investigadors xinesos al Mont Ararat, que afirmen haver localitzat l'Arca de Noè, mentre els científics turcs dubten seriosament sobre la veracitat del descobriment, segons la premsa turca. Científics xinesos, que juntament amb un grup d'exploradors turcs van escalar el Mont Ararat l'octubre de 2009, anunciaren a Hong Kong haver trobat les restes de l'Arca de Noè, a l'alçada de 4.000 metres. Segons els investigadors, l'anàlisi de carboni14 demostraria que els fragments de fusta daten de 4.800 anys d'antiguitat. El científic turc Orhan Bingöl afirma: "L'arca no hagués pogut posar-se a l'altura de 4.000 metres del Mont Ararat", perquè si no: "Tot el planeta s'hauria cobert d'aigua, mentre no tenim dades que diguin que, en algun moment de la història, el nivell d'aigua a la Terra hagués arribat a 4.000 metres". Els parlamentaris tur