La colomera revoltada
Ja fa dies que colometes y colomins preparen i esmenen, a la colomera local, el texte oficial de la 5ª assemblea d'EUiA. Per a mí és una experiència nova tal com l'estic gaudint. Veig gent prou jove però preparada, més conscient que "conciénciada" i més disposta al canvi de sistema i al enfrontament i denuncia que a la resignada lluita reivindicativa, sobre la caixa de Hide Park, que és el que tolera aquesta "democràcia" d'aparador.
Es estimulant veure que aquelles alambicades justificacions de pactes mal fets, d'aliances dubtoses amb resultats evidents a tota escala i àmbit, no colen. Ni l'unitat a tota costa que es porta, confonent amb l'unitat devant programa factible, que sols ha servit per justificar polítiques liberals i especulatives als ajuntaments de la Coloma, Badalona... i no parlem del Clot, del Clos i el Forum-cul del Hereu! Bona política d'esquerres unitària cap a la dreta! ¡Marchen!
Aquí el personal està per allò que ja es fa, que s'ha fet i que funciona: cooperatives de consum als locals -ara plens de teranyines- del partit (com ja fa a Paris el PCF), fins a colocar una a cada barri, en contes d'esperar a que tanquem el que queda. Locals oberts a horari fixa, amb militants responsables, i autogestionats i ben dotats, que serveixin també per orientar als ciutadans cap a la solució dels seus problemes urgents i cotidians.
Lloc per trobar-se, debatre, xerrar, riure de l'última parida de l'últim rajoy o rahola, fer la cigarreta prohibida i cagar-se en el deu que calgui quan calgui. Llegir l'Avant, comentar la roigesfera.org/ i posar a parir al secretari general -que per aixó estan el jefes arreu, entre altres tasques principals-.
I, sobre tot, recordar que a Moldàvia, on manem democràticament, en 5 anys han triplicat els salaris, i a China als últims dos anys els han pujat, com aquí, el 30%. I de Bòsnia millor que pirem per que està que peta...i a Cuba els ciclons ho han deixat fet un nyap però, a diferència de la lliure i capitalista Haití o Luisiana, només ha mort un camarada d'aquells cabuts que no es movia un pas enrera si no ho deia Ernesto. Sort d'en Chavez, tú, que els pot ajudar, perque quan arribi el Moratinos...!
Però desprès de les 65 hores, dels vora 80 militants actius(!), no gaires tenen temps per a perdres al laberint de contradireccions i arribar a la seu del partit. Algun camarada s'ha perdut ja pel camí i ha acabat a Iniciativa o al BNG; ara no té contradireccions, només contradiccions.
Tot hi això, la dotzena d'uns dies i la dels altres s'expliquen prou bé com per que galls i gallines del colomar de Barcelona s'enduguin un missatge bastant clar: unitat dels comunistes primer, i de tot aquell que vulgui recolçar un autentic i factible programa concret, des dels municipis a Europa, contra el capitalisme, per la defensa dels drets dels pobles i per l'emancipació de les clases treballadores, sense pactes circumstancials ni excuses de malalt de cap mena. Cap aliança per sostenir i legitimar un sistema immoral i antidemocràtic, més que amb aquells que s'hi enfronten amb ell, des dels llocs de treball i sindicats fins al carrer de casa.
Això recorda Gràcia i la Plaça de la Colometa: ¡Dise el Herrera que no sabe si quiere ser Saura y el Rome va y dise que va a haser un giro nacionalista, tú!
- ¡Es que s'apuntao aun curso sardanas!
- ¡Hayquejoderse!¡Quéj cabróóóóó...
- Colomins: ¡Visca Catalunya i la Serra d'en Mena, mori el ghettoMuñoz a La Bastida!
- ¡Jo con el Plà!¿Qué hay que desir, visca o mori?
- El que et roti, company.
- Pues Visca Sant Mori!
Es estimulant veure que aquelles alambicades justificacions de pactes mal fets, d'aliances dubtoses amb resultats evidents a tota escala i àmbit, no colen. Ni l'unitat a tota costa que es porta, confonent amb l'unitat devant programa factible, que sols ha servit per justificar polítiques liberals i especulatives als ajuntaments de la Coloma, Badalona... i no parlem del Clot, del Clos i el Forum-cul del Hereu! Bona política d'esquerres unitària cap a la dreta! ¡Marchen!
Aquí el personal està per allò que ja es fa, que s'ha fet i que funciona: cooperatives de consum als locals -ara plens de teranyines- del partit (com ja fa a Paris el PCF), fins a colocar una a cada barri, en contes d'esperar a que tanquem el que queda. Locals oberts a horari fixa, amb militants responsables, i autogestionats i ben dotats, que serveixin també per orientar als ciutadans cap a la solució dels seus problemes urgents i cotidians.
Lloc per trobar-se, debatre, xerrar, riure de l'última parida de l'últim rajoy o rahola, fer la cigarreta prohibida i cagar-se en el deu que calgui quan calgui. Llegir l'Avant, comentar la roigesfera.org/ i posar a parir al secretari general -que per aixó estan el jefes arreu, entre altres tasques principals-.
I, sobre tot, recordar que a Moldàvia, on manem democràticament, en 5 anys han triplicat els salaris, i a China als últims dos anys els han pujat, com aquí, el 30%. I de Bòsnia millor que pirem per que està que peta...i a Cuba els ciclons ho han deixat fet un nyap però, a diferència de la lliure i capitalista Haití o Luisiana, només ha mort un camarada d'aquells cabuts que no es movia un pas enrera si no ho deia Ernesto. Sort d'en Chavez, tú, que els pot ajudar, perque quan arribi el Moratinos...!
Però desprès de les 65 hores, dels vora 80 militants actius(!), no gaires tenen temps per a perdres al laberint de contradireccions i arribar a la seu del partit. Algun camarada s'ha perdut ja pel camí i ha acabat a Iniciativa o al BNG; ara no té contradireccions, només contradiccions.
Tot hi això, la dotzena d'uns dies i la dels altres s'expliquen prou bé com per que galls i gallines del colomar de Barcelona s'enduguin un missatge bastant clar: unitat dels comunistes primer, i de tot aquell que vulgui recolçar un autentic i factible programa concret, des dels municipis a Europa, contra el capitalisme, per la defensa dels drets dels pobles i per l'emancipació de les clases treballadores, sense pactes circumstancials ni excuses de malalt de cap mena. Cap aliança per sostenir i legitimar un sistema immoral i antidemocràtic, més que amb aquells que s'hi enfronten amb ell, des dels llocs de treball i sindicats fins al carrer de casa.
Això recorda Gràcia i la Plaça de la Colometa: ¡Dise el Herrera que no sabe si quiere ser Saura y el Rome va y dise que va a haser un giro nacionalista, tú!
- ¡Es que s'apuntao aun curso sardanas!
- ¡Hayquejoderse!¡Quéj cabróóóóó...
- Colomins: ¡Visca Catalunya i la Serra d'en Mena, mori el ghettoMuñoz a La Bastida!
- ¡Jo con el Plà!¿Qué hay que desir, visca o mori?
- El que et roti, company.
- Pues Visca Sant Mori!
Comentaris