Amic, el corb i el brau a la nit més llarga
Diuen les "legenda" ("que s'han de llegir") que, fa milers d'anys, un noi, amb la sagrada tasca de pastor de toros i vaques, que el feia tabú -intocable- pels seus propis familiars i amics fins que sols a una distància de cent metres s'el podia parlar, va veure que el poble pasava fam i moria de fred i de gana. Ell tenia al seu abast tota la llet i la carn dels animals, destinats als holocaustes prescrits als llibres "del coneixement" dels sacerdots, però sols ells, shamans, kams i brahmans de la tribu, els que deien que feien ploure o sortir el sol, tenien dret a aprofitar-se'n. Així doncs, la major part de la llet de las vaques munyides es dedicava a fer mantega, que després cremaven en els seus rituals als deus del cel, de la terra i dels sis costats del món. El nóm del noi no el sabem de ben segur, encara que Amic (sanscrit: mithram), és com s'el coneix arreu el món avui dia. I veureu perquè. Amic o Mitram, com més ho agradi,