Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2010

28-N: El día de les tres batalles

Imatge
Aquest 28-N es lliuraran al món tres batalles d'una mateixa guerra: A Catalunya, a Moldàvia i a Corea.

Encara que, a qui tingui la perspectiva curta i desmemoriada, li pugui sonar estrany, tothom que coneix la realitat sap molt bé de la relació entre els tres fets.

Doncs, als tres llocs, la dreta és una réplica clon de la mateixa política: El capitalisme salvatge, en mans de les plutocràcies-els més rics- i els seus oligarques -la burgesia- locals i tribals.

Els mateixos que no dubten en matar de gana nacions o esborrar del món cultures i pobles sencers, negant a les majories un drets i unes llibertats fonamentals que, a casa seva, reclamen com irrenunciables transformades més que en drets, en privilegis i impunitats.

Els qui roben i s'enriqueixen amb lo públic, mentre demanen menys control públic per poder robar encara més i millor.

Els que ocupen i espolien terres llunyanes i, a més, els obliguen a pagar l'ocupació i a dir-li "alliberació".

Els que, des de la desver…

Las cristianas mentiras sobre la rebelión de los moriscos de las Alpujarras

Imatge
Desembarco de los moriscos en el Puerto de Orán (1613, Vicente Mestre)

El 9 de abril de 1609, Felipe III de España decretó la expulsión de los moriscos, descendientes de la población de religión musulmana convertida por la fuerza al cristianismo por la pragmática de los Reyes Católicos del 14 de febrero de 1502. La excusa más recurrente fué la rebelión de las Alpujarras (1568-1571), dirigida y organizada por Hernando Portocarrero, cristiano señor de Arcos, junto con un destacado grupo de nobles de las Alpujarras que deseaban las tierras de los moriscos de aquella fértil zona. Portocarrero fue después premiado, por Felipe II, por facilitar y excusar con su conspiración la brutal represión de los moriscos, que en teoría se hallaban protegidos por un tratado de paz que, como los dos anteriores, fue ignorado y traicionado por la monarquía católica.

Todo ello se sigue silenciando pese a los datos, camuflados tras la matanza de cristianos iniciada el día de Navidad de 1568.
Y la vergüenza que …

Mas Montilla: El Pacte del Liceu, un clam de ferum

Imatge
Diuen, PSC i CiU i els seus fulls parroquials com aquest troç del Periòdico, que hi ha enquesta electoral. CiU obtindria un 24,4% dels vots, un punt menys que al juliol (25,3%). El PSC repetiria el 14,2% que anotava tres mesos enrere. ERC, amb un 7,4%, millora un punt i mig el seu resultat, el PPC està al 6,2%. La diferència entre republicans i populars, les dues forces que es disputen la tercera posició, era de més de dos punts al juliol, mentre que ara queda en poc més d'un punt. ICV-EUiA experimentaria una lleu baixada de 0'4% i es quedaria amb un 5,2% dels vots, mentre que Ciutadans guanyaria un punt més i se situaria en el 2%.

En l'apartat d'altres partits, els extraparlamentaris, es produeix la pujada més significativa: de l'1,5% al 4,2%. En aquest paquet s'inclouen forces independentistes, com Reagrupament i Solidaritat Catalana, però també Plataforma per Catalunya, UPD o el partit de Montserrat Nebrera. D'altra banda, una de les amenaces electorals, …

Glosario de los dioses latinos: Faba-Mysteriarches

Imatge
Meizras tauréctonos -"rico en toros"- (no tauróctonos -"matador de toros"-). Gr. Pous; sans: Sugu.

F

Faba porcina: Scrib. El beleño.
Fabaris, Farfarus: Virg. Río del país de los Sabinos, hoy Farfa.
Fabiani: Suet. La tribu Fabia; los Fabios.
Fabianus: De Fabio; Fornix Fabianus. Cic. La bóveda Fabiana, arco de triunfo construído por Quinto Fabio Máximo el Alobrógico.
Fabii: Plin., Ov. Los Fabios, la tribu o casa de los Fabios. Los 306 Fabios que murieron en la guerra contra la ciudad de Veyes, en Etruria. Sólo quedó uno, niño, del que descenderían los demás.
Fabius: Nombre de un célebre linaje romano. Prop. Fabio, que instituyó las fiestas Lupercales. Quinto Fabio Máximo Cunctátor (275-203), que frenó a Aníbal en Italia y tomó Tarento: “¡Dejad a los tarentinos sus irritados dioses!”. Dijo a su hijo Fabio, nombrado cónsul, cuando aquel le hizo bajar del caballo ante él: “Muy bien pensado, hijo mío, y muy bien hecho; ésto es conocer a quienes mandas y cuán grande e…