El Colomí Missatger

Opinió política, mitologia i història de les religions

Mel contra els refredats, esgotament, infeccions, al.lèrgies, herpes, psoriasi, èczema, artritis i indigestió


Una cullereta de mel és suficient per prevenir o tractar refredats, esgotament, infeccions, al.lèrgies, herpes, psoriasi, èczema, artritis i indigestió, el que converteix aquest producte en un superproducte, afirmen científics nord-americans, citats per The Daily Mail.

Un grup de científics del Col.legi d'Estudis Metges de Pennsylvania, EUA, expliquen que la mel conté minerals com el potassi, calci, magnesi i el fòsfor, vitamines del grup B i vitamina C, entre d'altres tantes substàncies més.

A més, és un producte de fàcil digestió i el seu valor calòric és menor que el del sucre (400cal/100g), ja que la mel aporta al voltant de 320 calories per cada 100 grams.

La mel es pot utilitzar com un antisèptic que ajuda a cicatritzar i prevenir infeccions en ferides, per la seva alta concentració de sucres.

Segons historiadors, Hipòcrates, el pare de la medicina moderna, consumia la mel cada dia i l'utilitzava per curar nafres i sífilis.

Molts experiments científics han comprovat que la mel calma ràpidament la tos i contribueix al tractament de refredats.

També és un producte de gran utilitat per als esportistes, ja que ofereix energia de forma ràpida.

Fa dos mil anys, atletes grecs es cobrien amb mel durant preparatius per als Jocs Olímpics per augmentar la seva resistència física i perfeccionar la seva actuació.

No obstant això, bromatòlegs i dietòlegs adverteixen que el consum de la mel ha de ser moderat per a aquells que desitgen tenir cura de les calories de la seva dieta, cosa que no impedeix que sigui un veritable aliment saludable que nodreix de salut l'organisme humà.

Una mica de mitologia

Meli és mel en grec (turc: bal) i les Melisas (melissai) eren alhora les abelles i les sacerdotesses o hamadriades de la freixe del manà, quina saba té un 60% de glucosa, arbre reservat a la musa Melpòmene, la Pomona llatina, hereva olímpica dels antics atributs de la deessa fecundadora i àvia dels déus: Apia, com a senyora de les aigües dolces primordials on nasqué la vida, o com la vaca Gaia (Gea) que creà l'univers i la Vía Làctia (hindú Subhati o Katmandú, entre altres noms): La Mare Terra.

Amb les invasions idoeuropees, després l'erupció de Thera (Santorini), la vella deessa mediterrània passarà a ser l'àvia, relegada a la Via Làctia i ella cedeix la seva vara oracular de negre banús del magisteri al seu fill Apolo, qui ho farà al seu torn, com "déu ociós", amb Asklepios i Hermes , els seus "fills" o deixebles.

Llatí: Apis: abella, i apiarium: rusc.

Apia, señora de las aigües dolces, deixará el paper de senyora de les besties i les plantes a l'olímpica Ceres, com la Hannahanna (àvia) hitita (tur.mod. anneanne: àvia materna), o qualsevol altra Gran Deessa Mare: "Reina de les abelles" i representada a Egipte com a símbol del faraó, entre els seus prenoms.

A l'antic imperi Hatti o hitita d'Anatòlia, al segon mil.leni ane., Telepinu o Telipinu era un déu de la tempesta i heroi fecundador anual, com Apolo, Dionisos o el frigi Attis, però entre hurritas i hitites. Telipinu era bastant indolent, i per sa mandra a l'hora de fecundar a la deessa de la terra s'agostan els camps i no crien els ramats, havent de ser estimulat i irritat per les abelles, missatgeres enviades per la Hannahanna, perquè desperti. Tot i així, emmurriat, les rebutja i s'enfronta a altres reptes, fins que irritat per elles assumeix la seva responsabilitat i la primavera reneixia a la fi amb els seus fruits.

En castellà:
http://sp.rian.ru/health/20101213/148051393.html

Etiquetes de comentaris: , , ,



Archivo