El Colomí Missatger

Opinió política, mitologia i història de les religions

No és una vaga ans un referendum


La vaga del 29-S no és només una vaga contra una situació injusta, en què un govern traeix el seu programa electoral i al seu electorat amb mesures contràries a les promeses i esperades, sinó un referèndum contra un sistema polític i un estat il.legals, fruit d'una dictadura encara latent, i corrupte des de les seves essències legislatives i judicials fins a les seves institucions municipals.

És el referèndum que no deixen fer a Euskal Herria, Galizia, Andalusia o Catalunya pel dret democràtic i irrenunciable a la lliure autodeterminació dels pobles.

És el referèndum arrabassat sobre l'elecció del sistema polític, la imposada herència monàrquica del feixisme falangista o una Tercera República que imposi la isotemía -igualtat jurídica dels ciutadans davant la llei- en aquesta parcel.la de cacics latifundistes medievals, d'una vegada per totes.

És el referèndum per una llei electoral justa i proporcional, en definitiva, democràtica, en comptes de la burla i el tocomocho sarsueler amb què ens pasterejen els clans del PP-PSOE i sucursals bancàries perifèriques, repartint-se el pressupost en prebendes, salaris astronòmics i corrupcions a tutti confetti amb els seus cosins banquers i cardenals. Després, és clar, no queda per pensions.

És el referèndum sobre una política basada en mentides sobre els fets amb l'especulació, els seus causants i beneficiaris, la impunitat amb què són tractats per un govern d'incompetents i el que d'això s'infereix: Definir Espanya-i aliats-com una democràcia és un insult a la decència doncs, per tot el destacat i més, això és una plutocràcia aristocrática on uns privilegiats tenen patent de cors i la resta es sotmeten com a clients, satisfets amb les engrunes de l'amo, o són perseguits com a esclaus fugitius, privats de drets civils i encara de reconeixement humà.

És un referèndum contra una llei antidemocràtica i hipòcrita, la de "Partits" no feixistes, que criminalitza als pobles i les seves nacions i santifica al mateix sac a les víctimes innocents causades pel conflicte amb un estat intolerant i absolutista i als serfs de la repressió, mentre ignora els centenars de milers de víctimes del franquisme i protegeix i premia els seus botxins.

És el referèndum pel passat que ens volen seguir falsejant i la vida futura que ens treuran, a força de misèria, de tristesa, de cansament, de desesperança, d'impotència, de submissió. Com les de tants que al metro, des del pis, amb el gas o amb matarates, omplen les dipòsits de cadàvers de la catòlica Espanya i els seus espanyolets enganyats, violats, sotmesos i insultats, sense que ningú, ni déu ni la seva puta mare, protestin des dels púlpits de marbre i els altars d'or i pedreries, des de les togues porpres i els vestits cardenalicis a 2 milions d'euros per modelet ... i sense comptar la lengerie! Ni tan sols surten a les fulles parroquials, preocupades pels avortaments però no pels que no naixeran perquè no hi ha amb què mantenir-los...

És el referèndum per un estat racional, científic, humà i contemporani o pel manteniment d'una estructura medieval obsoleta i podrida, basada en l'esclavisme i la superstició, i en el control del capital i les riqueses del país per un petit grup de rapinyaires sense ètica, moral ni dignitat i els seus ben pagats lacais.

És un referèndum, doncs, per l'ésser o no ser. Per acceptar el silenci i avergonyir-se demà davant dels nostres fills, de manera que callem quan podíem cridar encara, o per sortir i cridar ben alt, fins l'afàsia: Que som molts i que serem encara més. I que decidirem entre tots el que hem de ser, sense que hagi de venir imposat des de l'Olimp d'uns déus caducs, sobre quines tombes ja dansaven, de la mà, Nietzsche i Zarathustra.


Etiquetes de comentaris:



Archivo