El Colomí Missatger

Opinió política, mitologia i història de les religions

La saga Sanahuja, paletes de Porcioles, Samaranch i Pujol


La caiguda del Grup Sacresa s'ha convertit en un nou maldecap per a la Generalitat. La immobiliària controlada per la família Sanahuja, que va presentar ahir concurs de creditors amb un passiu de 1.800 milions, deu 82 milions d'euros a l'Institut Català de Finances (ICF), òrgan creditici que depèn del Govern de la generalitat. Aquesta quantitat s'ha convertit en un nou crèdit públic morós del sector immobiliari, que s'afegeix als 74 milions dels 100 concedits que fins i tot li deu Habitat, que va suspendre pagaments el desembre del 2008 amb un passiu de 2.800 milions. L'abril passat va aconseguir aixecar el concurs. El deute d'Habitat va representar la meitat dels crèdits morosos de l'ICF el 2009.

En el cas de Sacresa, el Govern català va deixar diners a l'empresa per impulsar la lluita dels Sanahuja per agafar el control de Metrovacesa entre el 2006 i el 2008, cosa que els va portar a acumular un endeutament superior als 5.000 milions. És una operació gairebé similar a la que va protagonitzar Habitat, que va comprar la divisió immobiliària de Ferrovial a base de deute en la recta final de la bombolla immobiliària.

LA TERCERA INSOLVÈNCIA / La companyia propietat dels Sanahuja ha negociat amb la banca en les últimes setmanes per intentar salvar el concurs, que va presentar finalment ahir al Jutjat Mercantil número 2 de Barcelona, on el grup ja va registrar el 10 de març passat la declaració d'insolvència amb l'objectiu de renegociar el deute amb la banca. Es tracta del tercer concurs més gran presentat en el sector immobiliari espanyol, només superat pel de Martinsa (amb un passiu de 7.000 milions) i el d'Habitat.

El principal creditor de Sacresa és el banc HSBC, amb un deute de 680 milions, encara que aquesta quantitat no s'ha inclòs en el concurs perquè Sacresa li ha ofert com a garantia de pagament un 10% del capital de Metrovacesa.

En segon lloc de la llista de creditors hi figura el Royal Bank of Scotland (RBS), seguit del BBVA (220 milions) i el Banco Popular (213 milions). Precisament, Popular i RBS són les dues entitats que han precipitat el concurs, al negar-se a renegociar els crèdits i allargar els terminis de devolució del deute.

Fonts de la banca van explicar que aquestes dues entitats seguien negociant ahir a la tarda amb els Sanahuja. Si s'arriba a un acord, podrien fins i tot retirar el concurs de creditors. Presentar l'antiga suspensió de pagaments és una fórmula que utilitzen les empreses com a mesura de pressió a la banca, que pot arribar a accedir a un refinançament davant els fets consumats.

EL CONTROL DE METROVACESA / Segons van explicar fonts de la negociació, Sacresa pràcticament no disposa d'actius lliures, ja que tot està ofert com a garantia a la banca o pignorat. És el cas de la promoció immobiliària i el sòl disponible a Finestrelles (Baix Llobregat) o de la seva participació en el centre comercial L'Illa. Sacresa ja va cedir la seva participació en el centre comercial Les Arenes, al costat de la plaça d'Espanya, a Metrovacesa quan aquesta firma ja estava controlada per la banca, com a pagament del seu deute.

La sol·licitud de concurs voluntari del grup Sacresa afecta quatre de les seves societats: Cresa Patrimonial, Sacresa Terrenos Promoción, Sacresa Terrenos 2 i Sanahuja Escofet Inmobiliaria (Sein). El grup inclou diverses firmes participades per Román Sanahuja Pons, la seva dona Ana María Escofet i els seus sis fills.

Els problemes de Sacresa provenen del mal moment en què va comprar Metrovacesa. La immobiliària va arribar a ser la primera d'Espanya. L'any 2007 va registrar més de 1.000 milions de beneficis. Però només un any més tard, l'empresa es convertia en una de les víctimes de la bombolla immobiliària i tancava l'exercici amb pèrdues. Els ingressos previstos per Sacresa amb la compra no van arribar mai i a finals de l'any 2009 la banca es va convertir en l'accionista principal de Metrovacesa. No n'hi va haver prou i Sacresa fins i tot hi continua negociant per liquidar el seu deute.

La saga Sanahuja, els paletes de Porcioles
Maria Favà: Román Sanahuja, el patriarca de la saga, va edificar el barri del Turó de la Peira, que encara està afectat per l'aluminosi RICS · La família va prosperar molt ràpid després de la guerra en especialitzar-se en la construcció d'habitatges socials.

Enderrocament de cases afectades per aluminosi al barri del Turó de la Peira, que va construir Román Sanahuja.
X. CARRION

Per entendre la trama de Sacresa es imprescindible fer una mica de memòria i retrocedir com a mínim 50 anys. Fins a Román Sanahuja i Bosch, el patriarca de la saga i fundador de l'imperi immobiliari. Junt amb Josep Maria Figueras, Juan Antonio Samaranch i Josep Lluís Núñez formen el quartet dels constructors del desarrollismo dels anys cinquanta i seixanta. En aquest grup, Sanahuja seria el màxim exponent dels tripijocs urbanístics de la "Barcelona porciolejada" que va descriure Sagarra en uns versos molt divertits. Però, malgrat les desgràcies que va provocar amb el seu ciment aluminòsic, va aconseguir morir al llit i a la respectable edat de 90 anys. De moment, sembla difícil que els seus descendents superin aquest rècord amb tanta bonança.

Sanahuja Bosch va néixer a Vila-sana, un poble prop de Mollerussa que setanta anys després es faria famós per les primeres mobilitzacions d'Unió de Pagesos. Es va quedar orfe de pare de molt petit i aquesta circumstància devia acabar de forjar un caràcter ferm, discret i dedicat en cos i anima a la feina. Va començar a treballar a la cansaladeria familiar, i la fal·lera del treball ja el va acompanyar tota la vida. Fins un any abans de morir, anava cada dia a l'oficina de la constructora, fins als 89 anys. De cansalader va passar a paleta i de molt jovenet ja feia cases per la comarca de l'Urgell, a la qual sempre es va sentir molt vinculat.

Va emigrar a Barcelona durant els anys trenta per dedicar-se a la construcció. El que va fer durant la guerra no consta a les seves biografies autoritzades, però després de la contesa es va fer ric molt ràpidament.

La seva activitat principal com a constructor es va centrar en els habitatges socials que es feien per a la classe treballadora i coincidint amb les massives onades migratòries que als anys cinquanta i seixanta van arribar a Catalunya, especialment a Barcelona.

Era l'època que el Ministerio de la Vivenda, amb Vicente Mortes Alfonso al capdavant, va impulsar uns faraònics plans d'habitatge social que havien de finançar de manera obligatòria caixes i bancs. A Barcelona aquests plans va trobar una bona acollida en l'urbanisme desordenat, per dir-ho finament, de l'alcalde Josep Maria Porcioles.

Porten la signatura de Sanahuja el barri de Porta (1957-1966) i els tristament cèlebres blocs del Turó de la Peira que a partir del 1990 es van començar a desfer afectats pel mal de la pedra conegut com a aluminosi.

El pla parcial del barri de Porta va ser promogut el 1957 per Sanahuja, el bisbat de Barcelona i l'arquitecte municipal Emili Bordoy. Sobre el paper havia de ser una ciutat jardí, però es va construir per damunt de l'edificabilitat que permetia el pla general del 1953, per compensar els promotors de la pèrdua d'un solar -on després es va fer la plaça Sóller-, que la Comissió d'Urbanisme va declarar espai públic. Malgrat el que marcava el pla, els promotors es van oblidar de construir els grups escolars.

El pla parcial del Turó de la Peira està considerat l'herència més lamentable del mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i un exemple de llibre de l'especulació urbanística. En aquest barri també s'hi va construir més volum del que assenyalava el pla general i s'hi van aixecar edificis en forma de pantalla en tots els vessants de la muntanya. La història d'aquests blocs està plena d'incidències que van arribar al cim de la crònica negra quan el 10 de novembre del 1990 es va ensorrar un edifici del carrer Cadí i hi va morir una veïna. Per aquest afer Sanhuja va ser processat, però se'n va sortir força bé. La historia del Turó encara no s'ha acabat. Queden blocs per rehabilitar i els veïns s'han fet vells denunciant la promotora.

Sanahuja Bosch va ser president d'Edificaciones y Construcciones Sociales, Urbinsa (Urbanizaciones y Inmuebles), Indice (Inmobiliaria Diagonal Centro), Cusa (Comercial de Urbanitzaciones y Solares)... Amb Indice va comprar per 1.000 milions de pessetes el solar de l'antic hospital de Sant Joan de Déu de les Corts. El pla parcial que permetia edificar en aquest solar encara es va redactar en època del Porcioles, però es va aprovar en el primer plenari del seu successor, Enric Masó. Una de les poques fotos públiques que existeixen de Sanahuja està feta davant de la maqueta de l'Illa Diagonal. És del 1990. Va morir set anys després a Valldoreix, als 90 anys.
http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=1526


Sanahuja se autofinanció a través de Metrovacesa
por José Sánchez Arce

Deloitte pone en duda la viabilidad de la inmobiliaria, que concedió préstamos, pendientes de cobrar, por 221 millones a su ex primer accionista.

Metrovacesa, la primera inmobiliaria española por capitalización bursátil, concedió en 2008 dos créditos por importe de 221,5 millones de euros a Sacresa Terrenos 2, sociedad perteneciente a Román Sanahuja, cuando éste presidía y gozaba de mando en plaza en Metrovacesa, con más del 80% de su capital.

Deloitte revela que la sociedad dominante de Metrovacesa presenta patrimonio neto negativo

La semana pasada, Sanahuja cedió el control de la compañía a sus bancos acreedores, ante la imposibilidad de hacer frente a sus compromisos financieros. Aún controla una participación del 30%.

Sanahuja debía haber devuelto estos dos créditos antes del 31 de diciembre de 2008, según se desprende de la memoria anual de Metrovacesa remitida ayer a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).

La memoria adjunta una auditoría de Deloitte con una serie de salvedades que ponen en duda la viabilidad futura de la compañía. Ésta perdió 737 millones de euros en 2008 y la sociedad dominante presenta un patrimonio neto negativo de 29,7 millones. Deloitte subordina el futuro de la empresa a la toma de medidas que permitan garantizar su viabilidad financiera.

Pendiente
Según reconocieron ayer fuentes de Metrovacesa, Sanahuja aún no ha devuelto los dos préstamos. En total, las cantidades que adeuda Sacresa Terrenos a Metrovacesa ascienden a cerca de 234 millones de euros. Esta cifra engloba el principal de los dos préstamos (221,5 millones) más 12,1 millones de euros en concepto de intereses. Metrovacesa concedió los créditos a Sanahuja a un tipo de interés de euribor a tres meses más un diferencial del 0,75%.

La auditora subordina el futuro del grupo a la toma de medidas adicionales

Según revela la memoria del grupo, el acuerdo de canje de deuda por acciones de Metrovacesa que firmó Sanahuja con sus bancos acreedores (BBVA, Santander, Popular, Sabadell, Banesto y Caja Madrid), contempla la devolución de los préstamos “mediante la entrega de activos de la sociedad Sacresa Terrenos 2 valorados en 421 millones de euros y con una deuda asociada de 279 millones de euros más un importe de 92 millones en efectivo. De acuerdo con las fuentes consultadas de Metrovacesa, Sanahuja realizará esta transacción de forma inminente.

El informe desvela otras vinculaciones entre Sanahuja y Metrovacesa. En concreto, una que ha derivado en un pleito en Francia contra la inmobiliaria. Metrovacesa ha visto cómo un juez francés ha embargado temporalmente su participación del 27% en Gecina debido a un supuesto incumplimiento contractual a la hora de abonar el importe de la compra de un inmueble en París.

El demandante reclama a Metrovacesa 88 millones. En la memoria se explica que la compañía se subrogó, en febrero de 2008, en el compromiso de compra del inmueble que poseía Sacresa Terrenos Promoción, sociedad perteneciente al grupo Sanahuja.

Vínculos estrechos
Créditos
Metrovacesa concedió dos préstamos a una sociedad del grupo Sanahuja por importe de 221 millones de euros cuando Román Sanahuja era presidente y primer accionista del grupo.

Devolución
Estos préstamos (más otros 12 millones de intereses) debían haber sido devueltos el 31 de diciembre de 2008.
http://www.expansion.com/2009/02/24/empresas/1235514929.html


El promotor silencioso que quería crecer

Austero, discreto y celoso de su intimidad. Pero con ansias de crecer. De esta forma definen a Román Sanahuja Pons (17 de marzo de 1939) quienes le conocen.

Este empresario catalán, presidente de una compañía que fundó su padre, se ha mantenido siempre en la sombra y ha sido poco amigo de salir en los medios de comunicación y de informar sobre sus negocios o su vida personal. Se dice que, a sus 71 años, sigue manteniendo el mando de la compañía y la última decisión de todas las operaciones, aunque ayudado por tres de sus siete hijos: Juan Manuel es director general, Román se ocupa de la expansión y Javier es el director financiero.

Quienes han trabajado con él aseguran que es muy rápido en la toma de decisiones y que defiende a capa y espada que las compañías españolas permanezcan en manos nacionales. Su empecinamiento le llevó a adquirir el 85% de Metrovacesa, operación por la que llegó a endeudarse hasta los 6.000 millones de euros. También fue uno de los primeros en apoyar la compra de la compañía francesa Gecina por parte de Metrovacesa.

Sanahuja ha sido el promotor de proyectos emblemáticos como la ciudad del deporte en Badalona (Barcelona), cuna del Juventut, y es el accionista mayoritario del centro comercial L’illa Diagonal, en Barcelona.

Se propuso recuperar la plaza de toros de Las Arenas, en la capital catalana, para convertirla en centro comercial, pero finalmente se vio obligado a cederla a Metrovacesa, que inaugurará el centro. Casualmente, una de sus últimas apariciones públicas fue en una visita de obras organizada para la prensa a la antigua plaza de toros. En esa ocasión, en la que Metrovacesa tomó la iniciativa, Sanahuja se relegó a una segunda fila y se limitó a observar los avances de su antiguo proyecto.

Se dice en el sector que su silencio y seriedad están relacionados con el accidentado desenlace de una de sus promociones inmobiliarias. Se trata de un proyecto de viviendas, que se derrumbó en 1990 a causa de la aluminosis y provocó la muerte de una persona. A los 71 años, Sanahuja no ha podido evitar que la empresa que levantó su padre se haya visto obligada a solicitar concurso.
http://www.expansion.com/2010/06/29/empresas/inmobiliario/1277765519.html
Veure també:

http://barcelonaldia.wordpress.com/2006/03/16/temor-en-el-turo-de-la-peira-treinta-y-una-familias-tienen-que-abandonar-su-piso-en-fabra-i-puig-por-la-aluminosis/


Archivo