El Colomí Missatger

Opinió política, mitologia i història de les religions

La Nakba palestina, ara fa 62 anys



Com a part de la tragèdia que continua vivint aquesta comunitat semita davant el setge sionista antisemita, el poble de Palestina commemora, aquest divendres, el 62 aniversari de la tragèdia que va significar l'expulsió dels seus territoris, per part de la sucursal d'Anglaterra anomenada Israel. El 1948, en el context de la política petrolífera anglosaxona -amb íntima participació del que ara són B.P., Shell i Exxon-, es va decidir assegurar els jaciments de la colònia anglesa i B.P. a Kuwait, amb un exèrcit mercenari ubicat a la costa amb totes les facilitats per conectar-se amb Suez, encara anglo-francés, i la Mediterrània.

Era la culminació d'un projecte iniciat pels Rothschild, Montefiore i la famosa declaració Balfour molts anys abans, en plena expansió colonial i genocida anglesa, amb la profitosa financiació de la banca jueva i el seu monopoli mundial del petroli (entre Rothschild i Rockefeller).

"La Declaració Balfour va ser una declaració oficial del govern britànic publicada el 2 de novembre de 1917 en el qual el Regne Unit es declara favorable de la creació d'una llar nacional jueva en el Mandat Britànic de Palestina. El format del document és una carta signada pel Secretari de Relacions Exteriors britànic (Foreign Office), Arthur James Balfour i dirigida al baró Lionel Walter Rothschild, líder de la comunitat jueva a Gran Bretanya, per a la seva transmissió a la Federació Sionista. La Declaració, on el govern britànic va decidir recolzar la creació d'una llar jueva en el seu Mandat, és considerada com el primer reconeixement d'una potència mundial dels drets del poble jueu sobre la Terra d'Israel.

La "Declaració Balfour" va ser incorporada en el Tractat de pau de Sèvres entre Turquia i el Mandat Britànic de Palestina. El document original es conserva a la Biblioteca Britànica". (Wikilingue)

Arthur James Balfour, inspirador de la declaració d'israel com una colònia de la Gran... Bretanya!
Com cada any, el 15 de maig els palestins recorden la Nakba, com en àrab s'anomena a la catàstrofe que per aquest poble vol dir que el 1948, per resolució de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), s'hagi decretat la creació l'Estat d'Israel.

Durant la Nakba, tradicionalment el poble palestí demana que s'implementi el dret dels refugiats a tornar a casa ja que se'ls restitueixin les propietats desposseïdes per part d'Israel que, segons el dret internacional, els pertanyen, tal com expressa la resolució 194 de l'Assemblea General de l'ONU.

En l'actualitat, el reclam dels palestins ha augmentat, en la mateixa forma que s'ha incrementat la violació dels seus territoris per part d'Israel, que ara avança una política de colonització a Jerusalem occidental, zona destinada per l'ONU per a l'establiment de una capital per a l'eventual Estat palestí.

La postura d'Israel, basada en la seva negativa a abandonar la colonització de l'est de Jerusalem, ha retardat els avenços en una sèrie de converses indirectes de pau entre palestins i israelians, amb la mediació dels Estats Units.

En evident desafiament a la comunitat internacional, el mes de març Israel va anunciar la construcció d'uns mil 600 nous assentaments per colons israelians al barri de Ramat Shlomo de Jerusalem Est.

Històrica violació territorial

El 1948 es va crear l'Estat d'Israel sobre la destrucció de més de 400 pobles i ciutats palestines per part dels ocupants israelians, després de les quals, l'abril de 1949, el Govern israelià, després d'obligar a l'èxode, ja havia instal lat a 180.000 ciutadans hebreus en habitatges expropiades a palestins.

Durant el seu desenvolupament com a Estat, Israel ha continuat amb les seves activitats il.legals establint assentaments en territoris palestins a partir de 1967 i va començar a construir el mur de Apartheid, que va sobrepassar els 800 quilòmetres de longitud fins a la seva culminació l'any 2002.

El Mur de l'Apartheid aïlla i separa Jerusalem (el centre de Palestina) de Cisjordània (ribera occidental del riu Jordà), creant un camí directe des del Mar Mediterrani a la Vall del Jordà, dins d'Israel, i ve a materialitzar un projecte d'expansió de les colònies israelianes, alhora que l'Estat hebreu s'apropia del 47 per cent de Cisjordània.

Des de 1979, el Consell de Seguretat de l'Organització de l'ONU ha abordat el tema, reafirmant l'aplicabilitat del Quart Conveni de Ginebra, que prohibeix els assentaments en territoris ocupats per palestins.

Tot i que aquest òrgan de l'ONU va declarar que les polítiques i pràctiques israelians no tenen validesa legal respecte al Conveni de Ginebra, Israel no va complir, ni compleix en l'actualitat, amb aquest tractat internacional.

L'Assemblea General de l'ONU va emetre la resolució 181 el 1948, a través de la qual es va optar per dividir Palestina en dues parts, un 55 per cent per als israelians i un 45 per cent per als àrabs (palestins), de manera que es poguessin crear dos estats, deixant la ciutat de Jerusalem al marge de la divisió i sota control d'aquest organisme internacional.

No obstant això, els territoris destinats per la resolució de l'ONU als palestins han estat objecte de constants invasions i altres tipus d'agressions, polítiques i militars, per part d'Israel que continuen en l'actualitat.

Etiquetes de comentaris: , , ,



Archivo