Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2010

Les paradoxes del Cannabis

Els canvis en el consum de cànnabis a Europa són xocants i contradictoris. Als països on és prohibit el consum és molt més gran que als Països Baixos, on és legal. Cura i no mata. No hi raons objectives per la seva prohibició, més que mantenir el gran negoci pels productors, el Marroc fonamentalment, i els traficants. La seva legalització podria suposar una revitalització de terres de muntanya i pobles abandonats. El negoci del tabac és l'enemic clau i molt poderós en la lluita contra el/la cannabis que, als llibres d'història alemanys, era conegut com "l'amiga de l'home"!

Doncs la paradoxa més xocant és que, al porro, la part més tòxica és el tabac que es mescla amb el hashish. Si fos legal la marihuana es consumiria sola, com s'havia fet, des d'els ibèrics, sempre, fins que Franco la va prohibir per donar-li el monopoli del tabac a Joan March (la corporació financera Alba), qui li havia donat un xec en blanc per pagar els gastos de la rebelió feixi…

El Partit Pheixista i el nazi Samaranch

Imatge
El president del grup municipal del Partido Phascista a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha reclamat a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i al primer tinent d'alcalde, Carles Martí, que cessin immediatament el primer secretari del PSC al districte de Les Corts, Enric Llorens, després que aquest últim definís en el seu bloc el president d'honor del Comitè Olímpic Internacional (COI), Joan Antoni Samaranch, de 'nazi oportunista'.

L'article del senyor Llorenç diu:
A mida (s'ha deixat el "que", sr. Llorenç) passa el temps més trobo a faltar al meu pare. Hi (ha, sr. L.) coses o fets que me’l (m'el, sr. L.) recorden constantment. Avui, sense (anar, sr. L.) més lluny, amb la mort del Samaranch m’han tornat a la memòria les paraules que em repetia molt sovint quan sortia Juan Antonio per la tele.

Resulta que el meu pare i el Samaranch van anar junts a escola, al col•legi alemany de Barcelona. Un bon dia al pare li va cridar l’ate…

Garzón i els crims feixistes segons el Dret Internacional

Imatge
L'acusació de prevaricació al jutge Baltasar Garzón, presentada al Tribunal Suprem espanyol per dues organitzacions d'ultradreta i pel partit franquista Falange per l'intent del jutge d'investigar i aclarir centenars de milers de crims de lesa humanitat succeïts durant la Guerra Civil espanyola és motiu de protestes per part d'organitzacions i activistes de drets humans, a Europa ia Amèrica Llatina. DW-WORLD ha conversat al respecte amb el Dr Christian Tomuschat, expert en Dret Internacional i Europeu, professor emèrit de la Universitat Humboldt de Berlín i membre de la Comissió Internacional de Juristes. Enlace en castellano: http://www.dw-world.de/dw/article/0,,5490177,00.html?maca=spa-rss-sp-all-1122-rdf

DW-WORLD: Què pot dir-nos sobre l'actitud del Tribunal Suprem espanyol, que possiblement sotmeti a judici el jutge Baltasar Garzón per prevaricació en la investigació dels crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura franquista?

És un cas molt difícil. …

Els Germans Maristes, del Champagnat, de Badalona i el germà Gaudencio

Imatge
Jo vaig anar als HH.MM. (Germans Maristes), a l'escola Champagnat de Badalona, a fer el batxillerat, des d'aquells 10 a 15 anys (1964-69!) que mantenen encara un aura sinistre i fosca sobre la meva infància i adolescència. Cinc anys de maristes donen per moltes històries poc edificants, en aquells anys de "letra con sangre entra", però els fets que m'ocupen són uns de molts concrets.

Quan ja feia tercer (13 anys) hi havia un animal, gros i de cognom ja oblidat, que em deia -en un molt agut joc de paraules amb un dels meus cognoms- "goma", i jo li responia -cada puto dia al pati-: "Foca". L'imbècil rebufava i em perseguia però, com jo era prim, el deixava tirat com un biscùter i m'en anava a la meva, entre els 500 galifardeus a bulto que es bellugaven pel pati o pels passadissos.

Un d'aquells dies va correr una notícia poc habitual entre els companys: "El germà Gaudencio li havia fotut mà al Manotes!". En Manotes venia de pa…